El mal moment pel qual està passant Podemos a Madrid no ha entrat pels ulls ni als líders d’altres autonomies ni tampoc als militants, després que Íñigo Errejón anunciara de manera inesperada que s’adheria al projecte de Manuela Carmena per a aspirar a la presidència de la capital espanyola. Davant aquest context, alguns secretaris generals, entre ells el valencià Antonio Estañ, van convocar aquest divendres una reunió extraordinària per a enviar un missatge de tranquil·litat i d’unitat a la militància.
El que no esperaven aquestos líders era que precisament unes hores després es donaria a conéixer una nova baixa important. Així, quan el rellotge marcava les dotze i mitja passades d’aquest divendres, el secretari general de Madrid, Ramón Espinar, informava de la seua dimissió a través del seu perfil de Twitter: “Quan no tens marge per a decidir i no comparteixes el rumb, te n’has d’anar”. Malgrat que continuarà com a militant de la formació morada, Espinar renuncia a seguir encapçalant la Secretaria General i també als seus escons a l’Assemblea madrilenya i al Senat.
“És l’hora de cooperar i no de competir”
Enmig d’aquest terratrèmol polític, un total d’onze secretaris generals (la gran majoria afins a Errejón) han signat un manifest sota el títol de la ‘Declaració de Toledo’, en el qual apel·len a la confiança de les bases del partit. “Volem fer una crida a la confiança dels inscrits de Podemos i transmetre’ls el nostre compromís amb el projecte que dirigim en cada una de les comunitats autònomes”, recull la declaració. Però, el manifest no únicament s’adreça a la militància, també envia un toc d’atenció a la direcció estatal davant les guerres internes pel lideratge: “És l’hora de cooperar i no de competir”. La dimissió d’Espinar també ha provocat que Pablo Iglesias moga fitxa i haja convocat per al proper 1 de febrer una reunió del Consell Ciutadà Estatal, el màxim òrgan entre assemblees del partit.
Estañ, per la seua banda, ha sostingut després de la trobada que “davant el moment clau en el qual estem, amb la perspectiva d’unes eleccions, és moment de llançar un missatge d’unitat, de responsabilitat i confiança”. Precisament, Estañ també està buscant recuperar la confiança entre els membres d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) després que la setmana passada no arribaren de nou a un preacord per a concórrer conjuntament tant en les eleccions autonòmiques com en les municipals. De fet, ambdues formacions decidiren aparcar les negociacions i a hores d’ara encara no s’ha posat damunt de la taula cap data concreta per a reprendre-les.
Un candidat invisible
Encara que aquest conflicte afecta directament a la formació de Podemos a Madrid, inevitablement també genera conseqüències en altres autonomies i, per tant, afecta la imatge d’unitat del partit de cara als pròxims comicis. És a dir, la ciutadania es queda amb el soroll mediàtic d’aquesta crisi amb independència que aquesta situació no s’estiga donant en altres territoris.
En aquest sentit, al País Valencià, el candidat de Podem a la Generalitat, Dalmau, té diversos hàndicaps per a captar votants. Primer, perquè des del seu anunci com a candidat a la Generalitat de la formació morada, no s’ha deixat veure més entre els mitjans. Segon, perquè actualment no és diputat a les Corts amb la qual cosa té menys visibilitat que la resta de candidats. I tercer, perquè la secretaria general la continua (i continuarà) ocupant Estañ, amb la qual cosa, li resta protagonisme.
Així mateix, el fet que gran part dels diputats actuals de Podem i de pes, com són Fabiola Meco i David Torres, hagen ja anunciat que no formaran part de les llistes autonòmiques, fa pensar que alguns membres no se senten part del projecte polític. Aquest context pot generar que alguns votants de la formació morada decidisquen optar per altres partits d’esquerra, en aquest cas, podrien volar o bé a Compromís o al PSPV.
