Quatre de les huit peces en què es divideix el conegut com cas Imelsa ja es troben pràcticament instruïdes tres anys després de les detencions de l’expresident de la Diputació de València Alfonso Rus i de la imputació de quasi tot l’equip de Rita Barberá.
El següent pas és la presentació d’escrits d’acusació i defensa o de les últimes diligències i informes, atés que els investigadors preveuen concloure en breu la instrucció de la peça oberta per blanqueig de capitals i delicte electoral.
En aquesta peça, la A, es troben processats prop de mig centenar de regidors, exregidors, assessors i exassessors del PP local per un suposat delicte de blanqueig de capitals, en ingressar suposadament en el compte del partit mil euros abans de les eleccions autonòmiques de 2015 que, pel que sembla, els van ser retornats en efectiu amb fons l’origen del qual es presumeix il·lícit.
També consten com investigats per delicte electoral els qui van exercir com a administradors del partit o coordinadors de campanya, com és el cas de l’exvicealcalde de València i número dos de Barberá durant anys, Alfonso Grau.
Està així mateix pràcticament finalitzada la peça D, relativa a l’adjudicació del servei d’atenció telefònica de la Diputació a l’empresa Servimun, controlada per Mariano López Sancho, exsogre de l’exgerent d’Imelsa i autodenominat “ionqui dels diners”, Marcos Benavent.
Les altres dues peces en la instrucció de les quals s’ha avançat més són la B i la F, en les quals s’investiga, respectivament, la presumpta contractació fraudulenta de personal per part de la Diputació i l’empresa de la Generalitat dedicada a la construcció de centres educatius (CIEGSA).
Per contra, les recents revelacions (en juny de 2018) de l’exsecretari general del PP Ricardo Costa (condemnat a quatre anys de presó per finançament il·legal) han alentit la instrucció de la peça G, en la qual s’investiguen suposades irregularitats comeses pels responsables de CIEGSA en l’adjudicació de contractes per a la construcció de col·legis.
Concretament, s’investiga la gestió d’aquest ens mentre va estar sota la responsabilitat de l’exsecretari autonòmic d’Educació i exvicepresident de la Diputació de València Màxim Caturla i si empreses constructores com les de l’alacantí Enrique Ortiz o RoverAlcisa van poder pagar comissions amb les quals el PP va finançar la campanya de 2007, com va apuntar Costa en una confessió que va desembocar en una nova imputació a l’expresident Francisco Camps.
En la peça C s’investiga el suposat blanqueig de capitals provinents de comissions que va poder cometre Rus a través de l’empresa Geneva.
En la E estan sota la lupa diversos contractes en els quals va intervenir María José Alcón, dona (morta en juny de 2018) d’Alfonso Grau, processat en aquesta mateixa causa i en unes altres.
El cas va tindre el seu germen en l’estiu de 2014, quan Esquerra Unida va portar a la Fiscalia uns enregistraments efectuats durant anys per Benavent que el seu sogre va revelar després d’un conflicte familiar, però no va ser fins al 26 de gener de 2016 quan les detencions van evidenciar l’existència d’indicis de corrupció en una xarxa molt més extensa del sospitat inicialment.
La causa judicial va nàixer amb la detenció de Rus i diversos dels seus lloctinents en la Diputació (Màxim Caturla, Juan José Medina i Emilio Llopis), juntament amb altres exalts càrrecs del Consell, i va derivar després en la imputació de pràcticament tot l’equip que va sustentar a Barberá en l’alcaldia durant més de dues dècades.
Amb el pas dels mesos va acabar també per esquitxar l’exalcaldessa, que va morir a Madrid l’endemà passat de declarar davant el Suprem com investigada per un suposat delicte de blanqueig que va ser detectat en la mateixa recerca i que ella havia negat en diverses ocasions.
