Així ho ha assegurat el jurista en declaracions als mitjans al cementeri valencià, on ha assistit als actes en homenatge a Alcorisa organitzats per familiars i el Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GPRMH) uns pocs dies abans de l’efemèride de la detenció i desaparició d’Alcorisa, el 16 d’abril de 1947.
“El drama de la família Alcorisa és enorme, però el pitjor d’aqueix drama és que podria fàcilment posar-se fi al mateix amb una mica de sensibilitat per part de qui governa València amb una actitud molt més positiva i col·laboradora”, ha indicat Garzón, qui ha qualificat les traves administratives a l’exhumació com un “insult a les víctimes”.
Preguntat sobre si creu que finalment es produirà l’exhumació, s’ha mostrat “convençut” que “necessàriament ha d’accedir-se a l’exhumació” perquè en cas contrari “seria molt greu” i, fins i tot, des del seu punt de vista, “hi hauria responsabilitats molt més enllà de les pròpies polítiques”.
En aquest sentit, ha reiterat que “no es pot desconèixer un dret fonamental, com és el de les víctimes a la veritat, a la justícia i a la reparació”. A més, ha considerat que els fons “mai podrien ni deurien ser un motiu que dificulte una exhumació” perquè “si no hi ha fons, se cerquen”.
“El que no pot ser és tenir persones de 96 anys, de 93, de 100 anys, com hi ha en algunes parts de l’Estat, mendicant que s’exhumen uns cossos que van ser morts i desapareguts per les pròpies institucions de l’Estat”, ha apuntat Garzón, qui ha ressaltat que “si no queda resolt l’assumpte és que no hi ha una voluntat de fer-ho, i si no hi ha una voluntat de fer-ho, l’haurem de provocar”.
Qüestionat sobre els pròxims passos a donar per a aconseguir finalment l’exhumació de les restes d’Alcorisa, Garzón ha indicat que estan preparant la justificació de tots els documents que ha sol·licitat l’ajuntament de València, que al ple de febrer va aprovar autoritzar l’exhumació.
Al seu judici, aquesta autorització “sona com quan s’aprova una llei o un conveni internacional per a justificar les consciències però pensant que mai s’aplicarà i fent el possible perquè no s’aplique”, entrant “en una dinàmica que fa falta tal requisit o tal projecte com si estiguérem traient les restes de la Tomba de Tutankamón”.
“Sembla mentida que un home de 93 anys vinga hui ací a dir-nos que porta huit anys tractant que les restes del seu pare, que segueix sent víctima perquè mai es va investigar aquest crim fins al dia de hui, que porte vuit anys donant voltes administratives sense rebre una resposta”, ha continuat.
Per açò, ha demanat a l’alcaldessa de València, Rita Barberá, que “ens ajude a somriure a tots, a venir ací a honrar a aquesta bona gent i que ens ajude complint com ha de ser, agilitant al màxim el que és la seua obligació i permetent que la identitat de Teófilo siga recuperada pels seus familiars i la reparació com a víctima siga realment un fet”.
Impunitat dels crims franquistes
En la seua intervenció en l’acte, l’exjutge de l’Audiència Nacional ha lamentat que a l’Estat espanyol “hi ha impunitat” cap als crims franquistes, que “ni tan sols es consideren crims per alguns”. A més, ha subratllat que la família Alcorisa és “una més de les 150.000 que encara, o en gran part, estan esperant reparació”, un nombre que “causa paüra” i dóna a l’Estat”el rècord mundial d’impunitat”.
En l’acte, en el qual s’ha fet un homenatge a tots els enterrats en la fossa comuna dipositant una corona de flors amb els colors de la República sota el lema ‘Necessitem els vostres noms’, han estat presents Pilar i Pedro Alcorisa, fills de Teófilo, així com Pepica Celda, filla de José Celda.
El coordinador del GPRMH, Matías Alonso, ha explicat que el seu objectiu és dignificar aquest lloc amb la construcció d’un memorial en el qual s’incloguen els noms de les persones allí soterrades, un projecte al qual representants del PSPV local s’han compromès a engegar si arriben al poder.
Per la seua banda, Pedro Alcorisa ha preguntat “quant de temps ha de passar” perquè les restes del seu pare siguen exhumades: “No puc viure huit anys més, tinc 93 anys, qui creu que puc viure huit anys més?”. No obstant açò, ha assegurat no ser rancorós: “No sóc rancorós, m’agrada solucionar els problemes d’home a home, discutint, dialogant”.
