El considerable increment sobtat de les injeccions de gas al magatzem submarí Castor -fins un 147% més- durant els primers dies de setembre va desencadenar l’onada sísmica amb terratrèmols de fins 4,2 graus a l’escala de Richter que van percebre els habitants de les Terres del Sénia i de les comarques costeres del Nord del País Valencià.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe elaborat per l’Institut Geològic i Miner (IGME) a petició del Ministeri d’Indústria, al qual ha tingut accés l’ACN.
Tot i diferenciar dos grups de sismes dins del mateix episodi, l’IGME relaciona els de major magnitud “amb la desestabilització de l’anomenada falla Castor”, capaç de generar terratrèmols de fins 4,8 graus a l’escala de Richter.
“L’origen de la sismicitat està temporalment relacionada amb les operacions d’injecció de gas matalàs durant el tercer període -entre el 2 i el 16 de setembre- i coincideix amb un increment del volum injectat, així com de l’augment en el rati de volum injectat per dia, respecte als estadis anteriors”, evidencien les conclusions del document.
Coincidència del sismes amb l’increment de les injeccions
Segons va avançar el llibre ‘Castor: la bombolla sísmica’ i va recollir l’ACN, la promotora Escal UGS va incrementar fins els 8 milions de metres cúbics diaris les injeccions els dia 5 i 6 de setembre. Just a partir d’aquell moment van començar a produir-se els terratrèmols.
L’Institut Geogràfic Nacional ja va fer palesa aquesta vinculació en el seu informe lliurat a finals de l’any passat però fet públic fa poques setmanes. Amb data 20 de desembre de 2013 i ocultat també pel Ministeri d’Indústria fins aquests moments, l’informe de l’IGME considera que els sismes registrats pertanyen a dos tipus de grups diferents. Els de baixa magnitud, que van tenir lloc en paral•lel al període d’injecció fins el 16 de setembre, són considerats com a induïts. En canvi, els de major magnitud que van tenir lloc posteriorment a la finalització de les injeccions, són considerats com a producte de la “sismicitat disparada”, fruit dels “canvis de condicions tensionals en algunes de les falles de l’entorn del magatzem”.
Amb tot, i segons reconeix l’IGME en un dels annexes de l’informe, els forts increments del volum de gas injectat es corresponen amb els terratrèmols de magnituds més elevades -entre 3,5 i 4,2 graus- que van tenir lloc uns quants dies després de la finalització dels treballs d’injecció.
De fet, segons diversos estudis que recull l’informe, Escal UGS hauria d’haver incrementat de forma progressiva, i no sobtada, aquests cabals, monitoritzant constantment els efectes sobre el magatzem, per evitar els simes. Els mateixos experts recomanen també, en el mateix annex, que aquestes operacions s’haurien de prohibir en àrees amb una “intensa tectònica” com la del jaciment Amposta.
La “nova” Falla Castor
La falla responsable de tot plegat no seria, segons apunten, l’Oriental d’Amposta, que actua com un dels segells o tancament lateral del magatzem. Seria, de fet, fruit la interacció de falles petites i una de major -orientada de nord-est a sud-oest- que ha estat batejada com Falla Castor, “desconeguda fins el moment i que sembla constituir el límit oriental del magatzem subterrani”.
Aquest trencament, apunten, independentment de la causa del terratrèmol -induïda o natural- podria arribar a generar moviments sísmics de 4,8 graus a l’escala de Richter.
En canvi, asseguren els tècnics de l’IGME, la falla Oriental d’Amposta, capaç de generar terratrèmols d’un màxim de 5,9 graus, “amb la cartografia estudiada” -anteriorment se li conferia un potencial de 7,1-, “no sembla jugar cap paper en la sismicitat detectada fins aquest moment”. Malgrat això, admeten, continuen sent necessaris estudis de “major detall” per verificar aquesta perillositat.
Segons diversos experts, no es podria descartar que aquest sistema de falles pogués estar connectat per la base i patir una desestabilització global.
En la mateixa línia, apunten els experts de l’organisme dependent del Ministeri d’Economia, la presència de “falles importants” a l’entorn del magatzem, “susceptibles de generar sismes de certa magnitud” i que introdueixen una “elevada incertesa” sobre el risc, requeriria aprofundir en les conclusions de l’informe efectuant estudis complementaris.
D’una banda, proposen establir una xarxa de microsismicitat a l’entorn del magatzem per monitoritzar l’evolució present i futura del fenomen millorant les dades de localització; reanalitzar la informació existent sobre falles; així com establir un protocol d’actuacions davant sismes que relacionaria els cabals injectats amb les intensitats dels sismes.
Interacció de les falles
Però, especialment, plantegen l’elaboració d’un estudi de perillositat sísmica de les falles actives o potencialment actives al voltant del magatzem amb noves dades geològiques, establint relacions entre ocurrència de fenòmens sísmics i la magnitud, així com dibuixar escenaris de baix risc per moviments sísmics a la costa i la possibilitat de variar les condicions del magatzem subterrani.
Una variació a la baixa d’aquestes condicions podria convertir el Castor en inviable econòmicament parlant, en el cas que no puga garantir el ritme d’injecció acordat de 8 milions de mestres cúbics diaris.
De forma complementària, l’IGME demana també que s’analitze la interacció entre les falles i aquestes operacions d’injecció i extracció de gas, una tasca, aquesta última susceptible també de provocar els terratrèmols, segons reconeixen en els annexes.
Però malgrat plantejar la possibilitat de revisar el model dinàmic del magatzem -el moviment dels fluïts al seu interior- d’acord amb el comportament de les falles i una revisió dels paràmetres geomecànics -reevaluant les pressions màximes en la injecció, com s’ha apuntat-, l’informe no entra en cap moment a qüestionar possibles errades en el disseny del model geològic, que el mateix IGME, en el seu informe de gener de 2007 per validar el projecte, va percebre com una gran cavitat subterrània diàfana amb elevats índexs de porositat possiblement inexistents assumint les tesis d’Escal UGS.
Això, segons constaten diversos experts, podria suposar una causa plausible dels problemes del Castor.
