VALÈNCIA. L’exposició ‘Sorolla: Spanish Màster of Light’ obrirà aquest dissabte les seues portes al públic en la National Gallery d’Irlanda. Entre les obres exposades es troba ¡Triste herencia!, l’única peça que ha viatjat des de València fins a allí per a mostrar la destresa del pintor impressionista i que, per primera vegada, s’exhibeix a Irlanda.
En la inauguració de la mostra, aquest divendres a la vesprada, participaran el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón, i la gerent Irene Guasque, en representació de la institució que ha cedit la pintura, pertanyent a la col·lecció d’art de la Fundació.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 3 de novembre, està integrada per 52 obres de Joaquín Sorolla. Aquesta és la primera exposició de l’obra de Sorolla a Irlanda, organitzada amb la National Gallery de Londres, en col·laboració amb el Museu Sorolla de Madrid. L’exposició es va presentar per primera vegada a la National Gallery de Londres, on es va clausurar el mes de juliol passat. La mostra de Dublín inclou 14 obres que no es van exhibir a Londres.
Aquesta proposta abasta una selecció de les obres primerenques de temàtica social de Joaquín Sorolla, entre les quals es troba ¡Triste herencia!, única obra de l’artista valencià que ha viatjat des de la ciutat de València fins a aquesta exposició. La mostra inclou també retrats i escenes de gènere de la vida espanyola, així com els paisatges, les vistes dels jardins i les escenes de platja per les quals Sorolla és internacionalment conegut.
“Gran sensació” de l’exposició de París
Pintada per Sorolla a la platja de la Malva-rosa fa 120 anys, el 1899, l’artista va incloure l’obra ¡Triste herencia! en la cuidada selecció de treballs que va enviar a l’Exposició Universal de París del 1900, on va causar una “gran sensació” tant entre el públic com entre la crítica, ha explicat la fundació.
El jurat li va concedir per majoria el Gran Premi per la totalitat de la seua obra, però especialment per aquesta pintura en concret. La peça va romandre a l’Església de l’Ascensió de la Quinta Avinguda de Nova York durant més de cinquanta anys fins que va ser adquirida per Fundació Bancaixa el 1981.
Joaquín Sorolla va abordar aquest llenç influït per les idees del seu gran amic l’escriptor Vicente Blasco Ibañez, qui el va convéncer que la peça era una de les contribucions més importants de contingut social que s’havien realitzat fins al moment, ha explicat la fundació en un comunicat, que destaca que “l’obra va suposar la culminació del reconeixement internacional de Sorolla i és un dels seus treballs més importants”.
Escena de xiquets malalts acollits a Sant Joan de Déu
L’escena reflecteix el drama social de xiquets malalts acollits per l’hospital valencià Sant Joan de Déu, retratats en l’escena del bany que Sorolla havia presenciat en nombroses ocasions. L’elaboració del quadre no va ser fàcil i l’artista va estar a punt d’abandonar-lo, però els seus amics més pròxims el van animar a continuar.
En un primer moment, va voler titular la peça com ‘Els fills del plaer’, però Blasco Ibáñez li va suggerir ¡Triste herencia!, de manera que feia al·lusió a les teories degeneracionistes de finals del segle XIX, segons les quals, els vicis dels pares degeneraven en greus problemes per als fills.
Per a donar a l’escena un “dramatisme intens”, el pintor va preferir el sol de la vesprada i va distribuir el grup infantil –quasi una vintena de xiquets– entorn de l’hàbit negre del monjo. El treball es va iniciar amb diverses anotacions, però finalment Sorolla va afrontar la composició directament sobre el llenç, on cobra especial protagonisme el mar, molt enfosquit, que ocupa pràcticament tota la composició.
Les figures dels xiquets apareixen il·luminades per l’intens sol de la vesprada d’estiu i per la introducció en la composició de les crosses. En algunes de les figures de xiquets es manifesten, fins i tot, les grans dificultats que tenien per a caminar. Les ombres dels xiquets accentuen més el dramatisme de l’escena, que, juntament amb l’extrema pal·lidesa dels cossos, ressaltats per la penetrant foscor del mar, confereixen a la composició una impactant emotivitat.
Rebutjada per crítics i conservadors
Malgrat els seus dubtes inicials, Sorolla va incloure la pintura en la cuidada selecció d’obres que va enviar a l’Exposició Universal de París del 1900, on el jurat li va concedir per majoria el Gran Premi. En finalitzar aquesta exposició, Sorolla va proposar a l’estat espanyol adquirir l’obra per 40.000 pessetes, però els crítics espanyols més tradicionals la van censurar.
Així, quan els liberals van portar la proposta de compra de l’obra al Parlament, els conservadors la van rebutjar frontalment. Desitjós que l’obra romanguera a l’Estat, Sorolla va dipositar la seua pintura en el madrileny Museu d’Art Modern, a l’espera que les Corts Espanyoles votaren el crèdit necessari per a la seua adquisició. Va esperar quasi dos anys, fins que el febrer del 1902 la va vendre a Jesús Vidal, un col·leccionista espanyol resident a Nova York.
Vidal va vendre el quadre el 1904 a un magnat del carbó americà, John E. Berwind, qui, al seu torn, el va donar al Col·legi Dominical de l’Església de l’Ascensió a Nova York quatre anys després. Després, l’obra va quedar dipositada en la famosa església de la Cinquena Avinguda durant més de setanta anys.
El 1981, Bancaixa va adquirir l’obra en una subhasta per una quantitat mai aconseguida fins al moment per un Sorolla: 240.000 dòlars.
