VALÈNCIA. “Dictador”, “totalitari”, “estalinista”, “comissari polític”… Totes aquestes coses, i alguna més, és Vicent Marzà per a la bancada de la dreta. La intervenció del conseller d’Educació, Cultura i Esports d’aquest dijous a les Corts va ser l’última de les compareixences que s’han succeït durant aquestes dues setmanes, però també la més intensa.
El president de la cambra, Enric Morera, va haver d’aturar en més d’una ocasió el debat per a cridar a l’ordre els diputats del PPCV i Ciutadans –però no gens els de Vox, que van respectar la cordialitat parlamentària tot i la duresa de la seua intervenció–, i fins i tot va arribar a perdre la calma quan s’acusava de “demagog” el conseller en el moment en què aquest assegurava que la llibertat consistia que els xiquets escolliren en quina llengua parlar.
El debat va versar molt sobre ideologia i molt poc sobre educació –i pràcticament res sobre cultura i esport–. Ciutadans, per exemple, va centrar-se a destacar “les polítiques estalinistes de persecució ideològica” que Marzà tracta d’aplicar a les escoles, així com la presència d'”inquisidors lingüístics” dedicats a perseguir el castellà.
Encara més, la diputada Mercedes Ventura va rememorar la polèmica cita del líder del seu partit, Toni Cantó, quan va afirmar a principi de legislatura que Miguel Hernández no haguera pogut publicar en l’actualitat en castellà. Aquesta vegada, això sí, va suavitzar el to i es va limitar a dir que “en l’època d’Hernández es podia parlar castellà i no passava res”, donant a entendre que hui dia no és així.
També el PPCV, per boca de la diputada Beatriz Gascó, es va sumar al llistat d’acusacions assegurant que el conseller “ha polititzat l’educació pública” i ha tractat d'”imposar la seua ideologia a les aules”. Per la banda de Vox, Llanos Massó va recriminar a Marzà que haguera intervingut en “valencià catalanitzat” i no “en el vertader valencià” –el de les normes del Puig–. Ho va fer, això sí, mentre pronunciava un discurs íntegrament en castellà.
Precisament la llengua va ser un dels grans focus de discussió de la vesprada i dels que més va tensar l’ambient. Per part de Ciutadans, la diputada Ventura –mestra de professió– va preguntar-se com era això que ara els xiquets a l’escola estudien “literatura catalana”. “Entenc que la llengua que es dona ací és el valencià”, va plantejar, tot posant en qüestió la unitat lingüística del català.
Oh, llibertat
La paraula llibertat també va estar en boca de tots. L’oposició la va invocar nombroses vegades per a defensar que les famílies pogueren decidir en quina llengua escolaritzar els seus fills, davant la qual cosa Marzà els va convidar a “trobar un xiquet que no sàpiga parlar castellà” i a portar-lo a les Corts perquè tots el vegen. “Deixen de mentir repetidament per a confrontar la població. Quin és el problema, si tots els xiquets saben castellà? El problema és de qui no pot decidir en quina llengua parla”, va afegir.
En aquest sentit, el conseller va recriminar als seus rivals polítics el fet d’utilitzar “determinats temes que saben que neixen del fetge”, als quals “molta gent s’enganxa perdent la racionalitat”. Dit això, va insistir que amb la seua tasca pretén “que tots els xiquets aprenguen tres llengües”.
Un altre tema que va ser recuperat és el de les enquestes amb què el PPCV va acusar fa uns mesos la Conselleria d’estar espiant l’alumnat per a conéixer quina llengua utilitza. Marzà va explicar que es tracta de “qüestionaris de context” i va llegir algunes de les preguntes que es realitzaven el 2001, durant l’etapa de govern dels populars, on es preguntava als estudiants si s’expressaven en valencià en situacions com eixir de festa o anar al metge. “La diferència és que ara també preguntem per l’anglés”, va afegir.
Qüestió d’ideologia
“Utilitzen la paraula ideològic com una cosa despectiva. La seua ideologia, que la tenen igual que nosaltres, és una més; no és la veritat absoluta”, va replicar el conseller abans d’assegurar que aquesta ideologia consisteix en aspectes com retallar en escola pública, augmentar la ràtio d’alumnes per aula i afavorir els centres d’educació privada –també aquells en què se segrega l’alumnat–, entre d’altres.
D’altra banda, també va intentar defensar la tasca de la Conselleria en l’eliminació de barracons –un dels aspectes més criticats per l’oposició– destacant que el País Valencià és l’autonomia que més alumnes està traient d’aquestes instal·lacions, malgrat que encara són 12.000 estudiants els que es troben en aquestes condicions, 7.000 menys que quan hi va arribar el govern del Botànic. Així mateix, va insistir que tots els alumnes que hi continuen tenen un projecte per a construir un centre educatiu al darrere.
Per part seua, l’oposició va traure a relluir altres dades, com ara la supressió d’unitats en l’escola concertada i la taxa d’abandonament escolar, que continua dos punts per damunt la mitjana estatal tot i haver baixat en els últims anys. Així mateix, van reivindicar qüestions com el xec escolar i el districte únic per a l’elecció de centre educatiu, una demanda la necessitat de la qual Marzà va tractar de qüestionar en afirmar que el 95% de les famílies escolaritzen el seu fill en el centre que han escollit.
