VALÈNCIA. La PAH ha tornat a reunir-se amb el conseller d’Habitatge, Rubén Martínez Dalmau, per a plantejar les seues exigències en matèria de vivenda. En la reunió que han mantingut aquest divendres, la plataforma ha plantejat un full de ruta basat en quatre eixos que incorpora diverses demandes, com ara l’augment del parc públic d’habitatge, la limitació dels preus dels lloguers i el desenvolupament de la Llei de Funció Social de l’Habitatge per a, entre altres coses, acabar amb les vivendes buides en mans de grans tenidors.
Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, en el primer trimestre de l’any al País Valencià s’han executat 2.119 desnonaments dels 15.559 del total de l’Estat. Si la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va nàixer, precisament, per a lluitar contra els abusos hipotecaris, la tendència consolidada en els últims anys és que els desnonaments per lloguer augmenten cada vegada més, fins al punt que en el cas valencià ja suposen el 60%.
De fet, la plataforma ha tornat a insistir en la reivindicació que es pose un límit als preus del lloguer i que es vinculen les seues variacions al cost de vida, de manera que no s’evite generar bombolles econòmiques que posen en risc el dret a tindre una llar. “S’han de ficar límits o aquest no serà un país per a les persones que viuen en ell, sinó només per a turistes i especuladors”, assenyala.
Més parc públic i menys pisos buits
El primer punt de les reivindicacions que la PAH ha traslladat al titular de la Conselleria és que adopte un posicionament explícit contra els desnonaments i l’emergència habitacional, a més de prometre que l’administració no permetrà “que es faça fora de sa casa ningú que no tinga una alternativa d’habitatge”.
D’altra banda, la plataforma també ha exigit que es desenvolupe la Llei de Funció Social de l’Habitatge –declarada, en part, inconstitucional per un recurs del govern Rajoy– per a fer avançar el dret subjectiu a la vivenda. Actualment, el reglament que permetrà aplicar la llei encara s’està elaborant i els activistes volen que preveja protocols per a acabar amb les vivendes buides en mans de grans immobiliàries, bancs i fons voltors. “Els propietaris xicotets no tenen responsabilitat”, adverteixen, tot recordant que s’ha d’actuar contra l’acaparament exercit pels grans tenidors.
El tercer eix de treball demandat és el de l’ampliació del parc públic d’habitatge. “Si hi ha cases buides que han sigut llevades a les famílies és gràcies a una llei abusiva i il·legal. És la gran banca la que ha de respondre i a qui s’han de demanar responsabilitats”, afirma la PAH. D’aquesta manera, defensen que és necessari expropiar alguns d’aquests habitatges buits, molts d’ells a causa dels desnonaments executats durant la crisi –109.394 al País Valencià, segons apunten– per a fer aturar el procés “d’acumulació i especulació” amb la vivenda. Un punt que afecta especialment Bankia, que, amb un 60% de capital públic, pensen que hauria de ser forçada a respondre als interessos de la ciutadania, també en matèria de llar.
L’última de les exigències que planteja la plataforma, que supera les competències autonòmiques, té a veure amb els marcs normatius fets des del govern espanyol. Per exemple, la moratòria respecte dels desnonaments, que acabarà al maig del 2020 i que volen que es modifique i amplie. El mateix quant als lloguers socials, “molts d’ells venuts a fons voltors”, que haurien de ser allargats.
De la mateixa manera, també han insistit que cal refer les normes burocràtiques que a hores d’ara impedeixen que el govern siga propietari d’habitatges i que, per exemple, el parc públic valencià de vivenda no arriba al 2% mentre que en altres països europeus se situa entre el 10% i el 15%.
