VALÈNCIA (EFE). El jutjat penal número 7 de València ha condemnat aquest dilluns dos exdirectius del Saragossa per un delicte de falsedat a un any i tres mesos de presó i ha absolt els 36 jugadors acusats del delicte de corrupció esportiva per un suposat tripijoc pel cas Llevant-Saragossa en l’última jornada de la temporada 2010-2011.
El magistrat no troba proves que els diners eixits dels comptes del Saragossa anaren destinats als jugadors del Llevant per deixar-se perdre en el partit i, per tant, rebutja que el resultat estiguera preparat. Així, absol els 42 acusats del delicte de corrupció esportiva. Els condemnats són l’expresident del club aragonés Agapito Iglesias i l’exdirectiu Javier Porquera.
El magistrat ha determinat que tots dos directius van justificar fraudulentament l’eixida d’1.730.000 euros dels comptes del Saragossa amb el pagament de primes especials als seus jugadors per aconseguir la permanència en Primera Divisió. El pagament d’eixes primes no era real i es va fingir “per a ocultar l’eixida dels diners davant la imminent declaració de concurs de creditors de l’entitat”, explica el TSJ valencià.
El partit sota sospita es va jugar al Ciutat de València entre un Llevant que ja havia aconseguit la salvació matemàtica i un Saragossa que necessitava guanyar per a no dependre d’altres resultats per a no descendir de categoria. El partit va acabar amb un resultat d’1-2.
Les defenses sempre van sostindre que el partit es va jugar de forma normal segons les circumstàncies, mentre que les acusacions consideraven que els locals a penes van buscar la porteria rival.
Va ser l’actual president de la Lliga, Javier Tebas, qui al març del 2013 va presentar la denúncia pel possible tripijoc quan era vicepresident d’aquesta entitat. Ho va fer sobre la base de la informació que li va donar un exjugador del Saragossa, client del seu despatx d’advocats.
Explicacions en el judici
Durant la vista, exjugadors del Llevant com Miguel Pallardó, Rubén Suárez i Manolo Reina van coincidir a negar que reberen o tingueren coneixement que es fera cap mena d’oferiment per part del Reial Saragossa per al presumpte tripijoc del partit i van assegurar que de fet va ser un partit “molt renyit” i “bastant dur”.
A més, sobre el fet que les extraccions de diners dels seus comptes disminuïren en els mesos posteriors a la trobada, segons assenyalava l’Agència Tributària en un informe, van oferir explicacions diverses. Pallardó va declarar que disposava de molts diners en efectiu que li van donar com a regals de noces, mentre que Suárez va afirmar que els ingressos de fins a 14.500 euros que es van fer en el seu compte responien a la devolució d’un préstec que va fer als seus pares.
42 acusats
El judici comptava amb 42 acusats encara que un d’ells és una entitat, el Saragossa. 36 són jugadors o exjugadors –tots ells absolts–. Els altres cinc acusats són Javier Aguirre, exentrenador del Saragossa; Antonio Prieto, exdirector esportiu aragonés; Agapito Iglesias, l’expropietari i expresident de l’entitat, i dos directius de la seua confiança en aquella etapa, dels quals finalment només s’ha considerat culpables d’un delicte de falsedat a Iglesias i a Porquera.
La Fiscalia i les acusacions particulars –la Lliga i el Deportivo de la Corunya, equip perjudicat per la victòria del Saragossa– reclamaven per corrupció esportiva dos anys de presó i 3,4 milions de multa per a cadascuna de les 41 persones acusades i una inhabilitació de sis anys que els impediria tant jugar als qui ho fan, però també exercir d’entrenadors o directors esportius, entre altres activitats.
A més, demanaven per falsedat documental dos anys més de presó i una multa addicional contra els tres exdirectius del Saragossa en entendre que van modificar les nòmines per a ocultar la destinació dels diners que van traure de les arques del club. Per a l’entitat aragonesa reclamen una multa de mil euros diaris durant dos anys.
La sentència admet indicis de moviments de diners
La sentència absolutòria admet que els moviments de compte dels jugadors del club valencià són un indici que permet sostindre l’acusació, però que no resulten “suficients” per a ser una prova del frau esportiu.
Respecte al de Tebas, l’escrit subratlla que “cap dels suposats testimonis al·ludits” en la seua denúncia van confirmar el que s’afirma i recorda que el partit estava marcat per una circumstància “extraordinària” com era que el Llevant ja estava salvat.
D’aquesta manera, assumeix que l’element central és el dels informes de l’Agència Tributària, dels quals admet que “constitueixen un indici incriminatori vàlid del possible tripijoc del partit, ja que revelen canvis del patró de despesa i consum de la major part dels jugadors del Llevant acusats en aquesta causa”.
“Però, fins i tot constituint un indici global vàlid per a sostindre l’acusació, en termes de possibilitat, no resulta, en canvi, suficient perquè puguem afirmar, sense cap gènere de dubtes, que constitueix prova bastant de la comissió del delicte de frau esportiu amb el qual se’l relaciona i menys fins i tot de la concreta participació de tots els acusats en aquest”, exposa la sentència.
