Quina relació té el puritanisme amb els abusos sexuals? Per què pregunte això? Aquesta qüestió em va vindre al cap l’altre dia en llegir la columna de dissabte passat del senyor Joan Garí en aquest diari, que podeu consultar ací. Sincerament, primer la vaig llegir amb curiositat per a saber si realment podria trobar alguna cosa en comú entre ambdós conceptes i, finalment, vaig acabar de llegir-la amb indignació per la frivolitat amb què tracta un tema tan delicat com són els abusos sexuals.
El senyor Garí utilitza les acusacions d’abusos sexuals a dues personalitats del món de l’espectacle per a demostrar que el món és injust amb els presumptes abusadors. Són els casos de Woody Allen (absolt de les acusacions d’abusos sexuals a la seua filla) i, més recent, el de Plácido Domingo. Ell vol que només siguen els tribunals els qui jutgen els denunciats si hi ha proves en contra. A això, li diré que el mateix senyor Domingo, en les declaracions que ha fet per a dir que en cap moment la seua intenció no va ser dolenta (clar que no, només faltaria), ha afegit que reconeix que “las reglas y valores por los que hoy nos medimos, y debemos medirnos, son muy distintos de cómo eran en el pasado”. També li diré que a més de les nou dones que l’acusen d’abusos, més d’una dotzena han assegurat que aquest mantenia comportaments inapropiats i que era “un secreto a voces”. Sincerament, crec que tanta gent no té cap necessitat d’acusar algú si no és perquè darrere hi ha una realitat, però com vosté diu, no hi ha proves.
A més a més, cal recordar que quan una víctima de presumptes abusos denuncia, sempre se la qüestiona, tant en alguns mitjans com en les conversacions privades entre cunyats; se la culpabilitza, perquè, clar, què vestia, què havia begut, anava sola a eixes hores, i ha de reviure repetidament l’experiència. Per això no crec que siga una tasca fàcil decidir-se a denunciar i que allò que amb un simple indici ja n’hi ha prou no pot estar més lluny de la realitat.
Però al tema. No crec que el repudi a homes acusats d’abusos sexuals siga a causa del puritanisme de la societat. Tampoc no ens hem tornat boges, com diu vosté, ni és una reacció al passat, ja que el patriarcat continua ben viu. Aquesta situació de dominació i opressió històrica dels homes cap a les dones continua vigent actualment en totes les societats (sí, a Europa també). I les dones, i molts homes, ens hem cansat de mirar cap a un altre costat quan un home (presumptament) abusa d’una o més dones, entre altres coses.
Per tant, si algú, siga famós o no, ha comés abusos sexuals, sí que ens importen els seus assumptes de bragueta, perquè continua perpetrant aquest sistema de desigualtat en els rols de poder en què consisteix el patriarcat. I per això, té raó, la situació actual és molt ridícula i contraproduent, ja que homes i dones haurien de lluitar per la igualtat de la mateixa manera, rebutjar eixe tipus de comportaments i, per descomptat, no actuar d’aquesta manera.
Finalment, m’agradaria fer-li algunes qüestions. Alguna vegada li han xiulat pel carrer com si fora un gos? Alguna vegada li han proposat sexe oral mentre caminava de camí a casa? Alguna vegada li han tocat el cul en una discoteca? Alguna vegada li han fet un bes a la força (no és el mateix que robar un bes)? Alguna vegada l’han seguit des del metro i ha hagut de telefonar a algú per a estar segur i deixar que l’individu l’avançara? Alguna vegada ha tingut por d’eixir a córrer sol? Alguna vegada un estrany li ha fet comentaris sobre el seu físic i sobre allò que voldria fer-li quan anava passejant? Alguna vegada l’han mirat en el transport públic o pel carrer de manera intimidatòria? Alguna vegada ha hagut de canviar de vorera per a no passar per davant d’aquell bar en què sempre li diuen coses? Alguna vegada ha tingut por quan ha tornat a casa de nit? Li ho pregunte perquè la resposta a totes aquestes preguntes i a moltes altres que em deixe per a no ser pesada és que jo, sí. I no em considere gens puritana. A més, no cal dir que d’aquestes situacions els abusadors, perquè ho són, van eixir impunes. No creu que ja hi ha prou d’impunitat? No creu que les reaccions de la societat als abusos sexuals tenen a veure més amb això que amb el puritanisme?
Així doncs, com diu vosté, senyor Garí: “Als puritans, abstinència i aigua beneïda”, i com dic jo: “Als masclistes, empatia i solidaritat”.
