VALÈNCIA. Aquest dijous al matí una informació del diari El Confidencial assegurava que un jutjat de Barcelona està investigant si diners atorgats per la Generalitat Valenciana per al foment del valencià als mitjans de comunicació van servir per a “finançar el procés independentista” català. Concretament es referia a les ajudes obtingudes en dues convocatòries per l’empresa Catmedia Global SL, propietat de Joan Puig i Cordó. El diari madrileny assenyalava que hi ha un informe policial de la Unitat de Delictes Econòmics i Financers (UDEF) que apuntava la possibilitat que diners aconseguits pel grup editorial de Puig (exdiputat al Congrés d’Esquerra Republicana) hagueren servit per a finançar el “procés independentista” i que el jutjat número 1 de Barcelona investigava si fons de l’administració valenciana haurien servit per a finançar l’independentisme.
Res més lluny de la realitat. La causa que instrueix el jutjat investiga una presumpta causa de corrupció en ajudes concedides per la Diputació de Barcelona i no la política d’ajudes al foment del valencià de la Generalitat ni tampoc empreses beneficiàries d’aquestes subvencions, com van assegurar fonts judicials a aquest diari. L’única relació entre la causa del jutjat de Barcelona i el foment del valencià és que l’empresa Catmedia Global va rebre dos pagaments de la Generalitat Valenciana per aquest concepte i d’acord amb les bases de les subvencions convocades els anys 2016 i 2017.
Malgrat que l’article d’El Confidencial se centra en una suposada investigació a l’entramat empresarial de Joan Puig, Diari La Veu es va veure esquitxat per la informació signada pel periodista José María Olmo. Per què? L’informe policial que recull l’activitat bancària de Catmedia Global revela tres pagaments a Edicions La Veu del País Valencià SL, una de les empreses del grup que edita aquest diari.
L’article no recollia en concepte de què es van fer els pagaments ni s’insinua cap il·lícit però justament la falta d’informació deixava oberta la porta a la lliure interpretació del lector. A les poques hores, el Partit Popular recollia la informació i elevava a categoria un informe policial incorporat a una causa que investiga pagaments de la Diputació de Barcelona i assegurava que es personaria en la causa que “investiga les ajudes al valencià concedides per [Ximo] Puig”. La causa no investiga el govern valencià –no podria tampoc perquè el jutjat de Barcelona no té competències per a fer-ho– ni tampoc les empreses citades per la portaveu adjunta del PPCV, Eva Ortiz. Ho reiterem: Diari La Veu no està sent investigat per cap jutjat. Ni de Barcelona ni de València. Ni per la concessió d’ajudes al foment del valencià ni per cap altre motiu.
Una telefonada des del Partit Popular a aquest diari hauria servit per a no incórrer en l’error d’afirmar que l’empresa La Veu del País Valencià –o Diari La Veu, com vostés ens coneixen– és objecte de la investigació de cap jutjat. Menys encara, pel desviament de fons a “empreses relacionades amb el procés independentista”. Potser, però, es preferia no preguntar per si la denúncia perdia força.
L’empresa editora d’aquest mitjà no apareix en l’informe policial com a investigada i simplement apareix referenciada en una ocasió en les 15 pàgines del document de la UDEF. Edicions La Veu del País Valencià figura com a cobradora de tres factures de Catmedia Global SL.
Per què Catmedia paga a La Veu?
Malgrat que no hi ha cap investigació en curs volem explicar la relació empresarial que l’empresa editora d’aquest diari va mantindre amb la mercantil de Joan Puig en el passat. Les tres transferències realitzades a Edicions La Veu del País Valencià es van fer en compliment del contracte pel qual a canvi de posar el logotip del digital Directe.cat amb enllaç a la seua web en el portal de La Veu del País Valencià, aquest últim rebia una contraprestació econòmica. Un intercanvi comercial basat en un contracte i referendat amb factures; per cert, també referenciades en l’informe policial.
Aquest acord es va extingir a l’abril del 2017, quan la capçalera La Veu del País Valencià es va reconvertir en Diari La Veu. Actualment, l’empresa no té cap vincle amb el grup editor de Joan Puig ni amb cap altre diari o mitjà de comunicació català. Tampoc de cap altre territori.
Som valencians
El totum revolutum de la denúncia i les declaracions del Partit Popular ens van tornar a convertir en “una empresa catalana”. I disculpem ací el nostre encabotament a reiterar, de nou, que som valencians. No tindríem cap problema a dir que som una empresa catalana, si ho fórem, però és que és tan fàcil com mirar les nostres dades fiscals per a saber que la mercantil que edita aquest diari és valenciana. El cognom ‘Cooperativa Valenciana’ potser els dona una pista…
El diari és valencià i els seus periodistes, també. Probablement, la mateixa Eva Ortiz ha contestat alguna pregunta del periodista Manel Domingo (del Port de Sagunt); vosté ha llegit alguna informació sobre empreses valencianes o infraestructures firmada per Ana Bellido (d’Alginet i arrels a Titaigües); ha gaudit amb els reportatges socials o de medi ambient d’Íngrid Lafita (de Torreblanca), o s’ha assabentat de la programació d’algun teatre per les notícies de Mar Hernández (de la Vila Joiosa). I Sara Pérez (de Godella), Raquel Sanchis (d’Alzira) i Marta Carrió (de Pego) s’encarreguen de cuidar el valencià que emprem diàriament, i Rafa Peris (de Novetlè) és el responsable que la web funcione correctament. Si ens volen conéixer, no cal que agafen l’Euromed, ens poden trobar cada dia des d’abril del 2017 al carrer de l’Hospital de València.
Normalitzar el valencià
El nostre compromís com a mitjà de comunicació és doble. D’una banda, amb la gent per a tractar de contribuir a tindre una ciutadania informada i, d’altra, amb el valencià. La decisió de fer aquest diari en valencià no té res a veure amb les ajudes al valencià. Si fora per les ajudes que anualment rebem pel foment del valencià, els assegure que no ix a compte. No arriba a 26.000 euros va rebre Diari La Veu el 2018 per la subvenció del valencià als mitjans de comunicació. La decisió de fer informació en valencià és per convicció. És la nostra tria, amb la limitació que això comporta però amb la finestra d’oportunitat que també això significa.
La nostra voluntat no ha canviat des del primer dia que qui escriu va assumir la direcció de Diari La Veu. Fa quasi tres anys els va explicar que amb aquest projecte periodístic “volem fer un diari per a contribuir a fer d’aquest país un país normal. Un país que, així com sent, estima, parla i somia en valencià, també puga llegir, informar-se i opinar en la seua llengua”. I en això seguim.
Per últim, i amb el màxim respecte a la voluntat del poble català, Diari La Veu no té res a veure amb el finançament del sobiranisme. Com a diari –i com fan tota la resta de companys– informem, amb la nostra òptica, òbviament, dels fets noticiosos que es produeixen a Catalunya però cap dels diners ingressats per la nostra empresa han servit per a finançar res que no haja sigut l’equip de periodistes i professionals que s’esforcen cada dia per a fer realitat una aventura titànica i apassionant com és Diari La Veu.
