VALÈNCIA. La pressió de les entitats taurines ha tingut el seu efecte. Les Corts valencianes han decidit aquest dimecres derogar la disposició addicional cinquena de la llei d’espectacles públics –incorporada el 2017– que obligava a la presència d’un segon metge en els festeigs dels bous al carrer. Ho ha fet amb els vots a favor de Vox, el PPCV, Ciutadans i el PSPV, amb l’única oposició d’Unides Podem i Compromís.
Aquesta decisió arriba després d’un any negre en els festeigs taurins. Segons el balanç de la Secretaria Autonòmica de Seguretat i Emergències, 5 persones han mort i 285 han resultat ferides –13 d’elles de gravetat– en els 7.600 espectacles que s’han organitzat. Es tracta de l’any amb les pitjors xifres des del 2015.
L’esmentada llei obligava a garantir un segon llicenciat en medicina que exercisca com a ajudant del primer i es va introduir en la disposició addicional cinquena de la Llei 14/2010. Així mateix, la norma també preveu la presència d’un tercer professional titulat en infermeria o ajudant tècnic sanitari.
Malgrat això, posteriorment els partits del Botànic van aprovar una moratòria per a donar compliment a la llei que acabaria l’1 de gener del 2020. Davant la imminent finalització de la pròrroga, les Corts han decidit eliminar-la pel mateix motiu que la van aprovar en el seu dia: perquè “és impossible de complir atesos els terminis existents, l’ingent nombre de festeigs de bous al carrer que s’organitzen i el reduït nombre de personal mèdic qualificat”.
Ara bé, en la derogació de la norma subjau un altre motiu, tal com assenyala el text aprovat pel PP i el PSPV quan afirmen que, “atesa la importància i la rellevància social i cultural dels festeigs taurins tradicionals, resulten necessaris la deguda protecció i el suport a aquests per part de les administracions públiques”, a més de “facilitar-ne la realització i el desenvolupament”.
És ací on es troba la justificació de la derogació, en tant que es considera que “les exigències introduïdes poden acabar dificultant en la pràctica la celebració” dels festeigs taurins. D’aquesta manera, es considera que “no és sols innecessari, sinó també perjudicial, el manteniment d’una nova regulació que va en directe prejudici de la celebració dels bous al carrer”.
Interessos confrontats
En la derogació ha jugat un paper decisiu la Comissió Consultiva de Festeigs Taurins, un organisme format per representants de les entitats taurines, dels col·legis de metges, de l’administració pública i de diferents àmbits relacionats. En la resolució que van elevar a les Corts recomana derogar la norma i, en canvi, realitzar cursos de formació per als professionals que atenen aquestes festivitats; cursos en què participen els col·legis oficials de metges i d’infermeria junt amb la Conselleria de Sanitat.
Precisament, el criteri que els representants mèdics han defensat durant les successives reunions ha quedat fora de la resolució. La seua proposta era instar el Parlament a una nova moratòria de cinc anys mentre s’aconseguia augmentar el nombre de facultatius, però en cap cas derogar una normativa que involucraria “renunciar a una major seguretat”.
No obstant això, el debat al si de la Comissió s’ha plantejat per a alguns dels involucrats com un conflicte d’interessos. Segons fonts coneixedores de les reunions, els representants de les penyes taurines han criticat que “la major seguretat que els col·legis de metges addueixen no és més que la major seguretat de les seues butxaques” i que en el fons no hi ha criteris raonables per a mantindre els dos metges.
Més enllà del debat sobre seguretat sanitària, la derogació de la norma planteja un inconvenient respecte de la seguretat jurídica. El Reial Decret 1649/1997 pel qual es regulen les instal·lacions sanitàries i els serveis mèdics en els espectacles taurins indica que s’ha de comptar amb un segon llicenciat en medicina, així com amb un altre que ho estiga en infermeria.
Aquesta contradicció amb una norma de rang superior podria conduir que algú –els col·legis de metges, potencialment– recórrega contra la decisió de les Corts als tribunals, tal com va apuntar que ja ha passat en altres autonomies el diputat de Compromís Carles Esteve durant el debat. De fet, aquest cas ja es va donar a Aragó, precisament a causa la denúncia del seu Col·legi de Metges, al qual el tribunal va acabar donant la raó.
“No volem fer el ridícul davant del Suprem”
Alguns grups polítics com Ciutadans van tractar de dirigir el debat sobre la idoneïtat d’un segon metge d’aquest dimecres cap a una discussió més àmplia sobre el caràcter identitari dels festeigs taurins, cosa que va utilitzar com a arma contra Compromís i Unides Podem, als quals va acusar de voler imposar-ne la prohibició a base de “traves” per a desenvolupar la festa.
Entre el PSPV i el PPCV, la batalla va ser per a veure qui s’atribuïa el títol de defensor de la festa, motiu pel qual es van llançar acusacions mútues. De qualsevol manera, tots dos partits carregaven amb contradiccions a l’esquena. Els populars, perquè el 2017 van arribar a presentar una PNL demanant el segon metge, una postura que més tard van corregir. En el cas dels socialistes, perquè fins a finals de la legislatura passada –quan ja es van aliar amb Ciutadans i el PPCV per a demanar la derogació– havien defensat la moratòria, però no la derogació.
Des de Compromís es va insistir que l’obligatorietat del segon metge no posa en perill la continuïtat de la festa, en tant que, segons va assegurar Esteve, la seua presència costa uns 400 euros al dia, xifra que queda empetitida davant els 5.000, 6.000 o 7.000 euros que arriba a costar un bou. Així mateix, va insistir que la seua oposició a la derogació era per a “no fer el ridícul” en cas que algú decidisca recórrer-hi al Tribunal Suprem.
Per la seua banda, Unides Podem va deixar clara la seua oposició antitaurina des del principi de la seua intervenció, però va insistir que aquest no era el debat, sinó la seguretat sanitària que, a parer seu, “no està garantida” donades les altes xifres de morts i ferits als bous al carrer.
Malgrat això, des del PPCV van defensar que la consellera de Justícia –de qui depén l’àrea de Seguretat i Emergències– va defensar en seu parlamentària que els bous al carrer complien amb “les normes de seguretat adequades”, cosa que va fer abans que s’incorporara la figura del segon metge. A més, van insistir que, en qualsevol cas, qui participa en aquest festeig “assumeix” que s’exposa a perill.
