VALÈNCIA. El 9 d’Octubre és el dia dels valencians. Una oportunitat idònia per a capbussar-se en el problema valencià per excel·lència: l’infrafinançament. Quin dia millor, aleshores, per a parlar, fer promeses i llançar acusacions sobre un tema que aquest dimecres es va convertir, un any més, en el principal protagonista.
Val a dir que ja hi havia qui escalfava motors durant els últims dies, sobretot després de la poca gràcia de Sánchez en el míting que va protagonitzar la setmana passada a València, en què va passar de prometre la reforma del model de finançament en el primer any de mandat a fiar-la als pròxims 4 anys de legislatura.
“Ni podem ni volem esperar 4 anys”, va haver de puntualitzar Ximo Puig l’endemà. Ahir va ser el ministre de Foment, José Luis Ábalos, qui va eixir al rescat del president Sánchez. “El procés s’iniciarà en el primer any”, va aclarir. Però clar, el problema, en tot cas, es podrà solucionar “al llarg de la legislatura”. El que no pot ser, diu Ábalos, és “demanar respostes a un govern en funcions” que és víctima “d’un bloqueig polític”.
Tot i que poca cosa ha canviat d’ençà que el Botànic va aconseguir el govern –ni tampoc ha canviat des que l’executiu espanyol està en mans del PSOE–, Puig sí que diu que “la paciència té un límit” –no va dir quin– i va aprofitar per a fer valdre el que, a parer seu, eren clars “avanços” en matèria de finançament. En primer lloc, “cohesionar la societat valenciana darrere d’aquesta reivindicació”; en segon, assolir la “convergència real en les despeses” de la Generalitat, i, finalment, haver fet que “el problema valencià entre en l’agenda política i mediàtica estatal”. I com que aquesta última idea no acaba d’estar clara, la va matisar afegint un “insuficientment”.
Una insuficiència en què el PP va veure clara la seua oportunitat per a lluir-se. Els populars van aprofitar l’embat que li auguren les enquestes per a traure a desfilar Casado durant aquest 9 d’Octubre i Casado –el convidat que més expectativa va generar– va tindre oportunitat de fer una promesa (poc original, val a dir) davant de totes les càmeres: si és escollit president, reformarà el model de finançament. Una fita que el seu predecessor, Mariano Rajoy, mai no va a arribar a complir.
El president del PP va complir adequadament amb el guió exigit, però no va tardar a enfangar-se quan va recriminar a Puig que titllara el dúmping fiscal d’autonomies com la de Madrid com a “insolidari i antipatriota”. “Crec que és el model i, per això, a Madrid millora l’economia i l’ocupació, mentre que a la Comunitat Valenciana, potser per no abaixar imposts i per posar traves, no està anant tan bé”. És a dir, que a més d’estar reconegudament infrafinançats, hauríeu de reduir la vostra principal font d’ingressos, els imposts. Encara més, vos va tan malament perquè no ho esteu fent.
Isabel Bonig, que té el tema més estudiat que Casado, va optar per lamentar-se “profundament” del fet que Puig no haguera reivindicat suficientment en el seu discurs el problema del finançament i, una vegada més, va insistir que el PPCV “estén la seua mà” al govern del Botànic per a exigir al govern el canvi de model. “No tindrà cap queixa d’aquesta síndica, que sempre ha estat al seu costat”, va dirigir-li al president.
Espai a banda per a les altres dues potes de l’oposició, Ciutadans i Vox, que compten amb un argumentari massa limitat que encara no els ha fet lluir en el camp dialèctic del finançament. Toni Cantó va dir que estava “trist” pel discurs “triomfalista” de Puig, mentre que la síndica de la ultradreta, Ana Vega, es va mostrar un poc desubicada. És clar, era la primera vegada que Vox –com a partit amb representació institucional– era convidat als actes del 9 d’Octubre al Palau de la Generalitat. Però, en resum, que allò els va paréixer “un aquelarre marxista” i que, total, ells el que volen és carregar-se el “xiringuito” aquest de l’autogovern.
I Compromís i Podem? Doncs poca cosa en matèria de finançament, ja que es van mantindre lleialment alineats amb el cap del consell Puig. Fran Ferri es va sentir “identificat” amb les paraules de Puig per les seues apel·lacions a la diversitat i la igualtat. Si de cas, va trobar a faltar una major profunditat sobre el model de mobilitat i d’infraestructures –fins i tot en el 9 d’Octubre s’ha colat la V-21–, mentre que Ferran Martínez, si haguera de posar un però, seria “fer major incís en l’agenda social i els problemes de precarietat”.
