VALÈNCIA. Després que l’avançament electoral fera decaure el projecte de la Llei del Joc, sembla que aquesta serà una de les prioritats de la nova legislatura. L’avantprojecte de llei va ser aprovat a finals d’octubre i aquest dilluns el secretari d’organització del PSPV, José Muñoz, va presentar les futures esmenes a la nova norma després d’una reunió amb associacions contra la ludopatia destinada a tractar aquest problema “de salut pública”.
En concret, es tracta de 3 propostes reivindicades per aquests col·lectius. La més rellevant és que la distància entre les cases d’apostes i els centres escolars o de tractament de la ludopatia siga d’almenys 700 metres. Una iniciativa que aniria més enllà de la resta de legislacions autonòmiques, ja que fins ara la màxima distància reglada són els 300 metres establits a Extremadura. Muñoz també va afirmar que es podria considerar augmentar-la a 1.000 metres, tal com demanen les associacions.
La norma, en fase incipient, encara hauria de resoldre què fer amb els negocis la llicència dels quals caducarà una vegada entre en vigor la llei. Segons Muñoz, és prompte per a esclarir si es renovaran les llicències o no. “No ens podem comprometre ni a una cosa ni a la contrària”, va indicar.
D’altra banda, el PSPV també presentarà una esmena perquè els col·lectius que lluiten contra la ludopatia estiguen presents amb veu i vot en la comissió encarregada d’assumptes relacionats amb el joc a les Corts. Així mateix, una tercera esmena proposa la creació d’una altra comissió dedicada exclusivament al problema de la ludopatia, on estarien representades de la mateixa manera.
Aquesta última modificació de la llei també inclou un apartat perquè les màquines escurabutxaques dels bars i altres locals d’hostaleria s’activen per control remot –a la manera de les expenedores de tabac– en tal que els menors no puguen utilitzar-les.
La psicòloga Francisca Domenech, de l’associació Nueva Vida, celebra la iniciativa de control de menors, però pensa que la restricció hauria d’estendre’s a les persones autoexcloses del joc. Açò comportaria que els locals que disposen d’aquestes màquines tingueren accés a les bases de dades de persones que voluntàriament volen restringir el seu accés a les apostes.
D’altra banda, les associacions lamenten que el nou avantprojecte de llei deroga l’anterior plantejament legislatiu, pel qual es paralitzava la instal·lació de noves màquines escurabutxaques. Fonts del PSPV admeten que veuen complicat que incloure aquesta mesura en la nova normativa.
Joves i menors, població en risc
Muñoz es va reunir amb representants dels col·lectius Vida Libre, Patim o Nueva Vida, tots ells relacionats amb la prevenció de la ludopatia i crítics amb la ingent proliferació de cases d’apostes en els últims anys. Tal com va assenyalar Muñoz, hi ha hagut un increment del 800% en la presència d’aquests negocis des del 2013 i l’addicció al joc s’ha convertit en el segon motiu d’addicció, sols per darrere de la cocaïna.
A més a més, s’ha triplicat el nombre de menors atesos per aquest motiu. Segons el psicòleg i director de Vida Libre, Antonio Castaños, el perfil de la persona afectada per la ludopatia s’ha reduït dels 50-65 anys als 18-30. La prevalença de l’addicció al joc en els joves és 4 vegades més alta que en els adults, segons explica. La situació actual contrasta amb els perfils que havien desenvolupat problemes fins ara, ja que, com indica, “fins ara no tenia sentit un estudi d’addicció al joc en menors d’edat”.
De fet, Castaños cita una enquesta del 2016 que va recollir que el 17% dels joves de 13 anys havia apostat, mentre que un 1,2% estava en risc de desenvolupar una addicció patològica al joc. Un any més tard, un nou estudi mostrava que el 80% d’adolescents d’entre 14 i 18 anys ja estaven jugant i que la incidència de patologies s’havia triplicat.
“Està en risc la credibilitat del sistema. Es tracta de si preval el negoci i el lliure mercat sobre la salut”, va explicar el psicòleg aquest dilluns, tot insistint que la publicitat desaforada per a realitzar apostes és equivalent a anunciar drogues amb efectes greus sobre la salut, com ara l’heroïna. A més, alerta que és un problema on la dimensió social juga un paper clau, ja que té major incidència en barris humils.
Consens Botànic?
Crida l’atenció que, malgrat que la llei del joc ha estat promoguda i consensuada al si del Botànic, els socialistes vulguen plantejar esmenes pel seu compte. De fet, en la coalició valencianista ha sobtat la unilateralitat del PSPV, però confirmen que també presentaran les seues esmenes més endavant.
Malgrat això, Muñoz ha llevat importància a aquest detall explicant que “no és excepcional” que cada grup parlamentari presente les esmenes pel seu compte i s’ha mostrat convençut que la seua proposta “està en línia” amb la dels seus socis de govern, amb els quals tractaran de “buscar consens”.
