ALACANT. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha recordat aquest dijous que la recuperació de la memòria històrica és “una obligació moral” de qualsevol societat democràtica. “Per al Consell es tracta, a més, d’un mandat legal adreçat al coneixement dels fets, la reparació de les víctimes i la vertadera reconciliació”, ha asseverat el president.
“Recuperar la nostra memòria és la forma més ferma d’assentar el nostre futur de convivència, concòrdia i pau”, ha afirmat el cap del Consell en l’acte de presentació de la iniciativa ‘Alacant 2019, Capital de la Memòria’, amb la qual es recorda el 80é aniversari del final de la Guerra Civil i es pretén homenatjar les persones que van patir les seues conseqüències.
Segons Puig, qui ha definit la preservació de la memòria com una “manifestació de cultura democràtica”, Alacant és un símbol de “lluita i resistència dels demòcrates espanyols enfront del feixisme i la repressió”. També altres municipis que també van ser “escenaris reals” de la lluita de la ciutadania per la llibertat, com ara Petrer, Asp i Monòver (el Vinalopó Mitjà).
Per a la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, “és imprescindible” per part dels responsables de les administracions “recordar i honrar els qui van patir les conseqüències del conflicte civil, els qui van lluitar contra la dictadura en defensa de les llibertats i drets fonamentals dels quals hui gaudim”.
Així mateix, la titular de Justícia ha assenyalat que Alacant i els seus llocs de la memòria “formen part d’una capitalitat de la memòria per a recordar el final d’una ambició col·lectiva i reconéixer-nos en la millor de les idees de lluita per la llibertat, la democràcia i la igualtat”.
Activitats per a la commemoració
Bravo, qui ha explicat que el programa d’activitats s’ha organitzat conjuntament entre la Generalitat, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i alguns municipis alacantins, ha detallat que, per a “configurar una commemoració completa”, s’han estructurat entorn de tres eixos: ‘Capitalitat de l’exili’, ‘Capitalitat de la cultura’ i ‘Capitalitat de la memòria’.
Respecte al primer eix, ‘Capitalitat de l’exili’, com a homenatge a les víctimes que van haver d’exiliar-se, s’han previst diverses activitats, com ara l’exposició Buscant refugi per als meus fills, del fotoperiodista Javier Bauluz, que es col·locarà en grans lones per la ciutat. Es tracta de més de 250 fotografies de l’èxode de les famílies de refugiats cap a Europa a través de sis països, amb les quals es pretén establir un paral·lelisme entre els refugiats del segle XXI i els refugiats espanyols del 1939.
Dins de l’eix de la ‘Capitalitat de la cultura’ destaquen el cicle de col·loquis literaris ‘La guerra civil i la dictadura en la literatura’, en col·laboració amb l’Aula de Literatura de la Universitat d’Alacant, en el qual participaran, cada divendres de març, autors com Ignacio Martinez de Pisón, Lorenzo Silva i Vicente Muñoz Puelles; la representació teatral Dins d’una hora, de Juan Luis Mira, sobre el bombardeig del mercat d’Alacant; el Concert de la Memòria, de la gira de Víctor Manuel, i la programació específica en la Filmoteca d’Alacant.
Finalment, l’eix ‘Capitalitat de la memòria’ abastarà diferents activitats, com ara la ‘Trobada sobre Memòria Històrica i Democràtica’, que es desenvoluparà entorn del 28 de març, amb la presència d’historiadors i representants de les entitats memorialistes.
