VALÈNCIA. El diumenge 26 de maig, la ciutadania té una cita amb les urnes per a decidir qui governarà en les institucions europees els propers cinc anys. Aquests comicis es caracteritzen per la poca mobilització que generen i, de fet, els partits estan centrant la campanya a incentivar la participació ciutadana, adaptant els discursos i les propostes a cada territori.
El sentiment de llunyania amb les institucions i el fet de vegades els ciutadans no s’identifiquen amb els candidats ni amb les decisions que es prenen a Brussel·les i a Estrasburg són els causants de la baixa participació en aquestes eleccions. Segons les dades oficials del Parlament Europeu en els darrers comicis, celebrats el 2014, la participació va ser del 43,81%.
Els principals partits, excepte Ciutadans, porten candidats valencians en els primers llocs de les seues llistes a les eleccions europees, fet que pot animar a la participació al País Valencià. Així, Jordi Sebastià encapçala la candidatura de Compromís per Europa; Esteban González Pons és el número dos en la llista del PP; Inmaculada Rodríguez-Piñero va de número cinc pel PSOE i Esther Sanz, de número set per Unides Podem Canviar Europa. En el cas de Ciutadans, cal baixar fins als llocs 38, 39 i 40 per a trobar els valencians Maribel Torres, Rubén Maestre i Jaime Ruiz de Lope Valero. De fet, el partit taronja no compta amb un programa electoral propi per a aquestes eleccions i aplicarà les polítiques proposades per ALDE, el grup al qual pertanyen en el parlament europeu.
Les propostes dels partits durant els actes de campanya al País Valencià han anat enfocades a prometre solucions a la crisi citrícola, a continuar lluitant per infraestructures ferroviàries com el Corredor Mediterrani i a tractar de mitigar els efectes del Brèxit. Però una cosa és dir i l’altra és fer, i ni totes les promeses s’inclouen en els programes electorals ni tots proposen les mateixes solucions als problemes que afecten els valencians.
Respostes a la crisi citrícola
Amb l’avançament de les eleccions autonòmiques valencianes i les estatals al 28 d’abril, el País Valencià porta en campanya –encara que no de manera oficial– des de febrer. Des d’aleshores, tots els partits s’han autoerigit com a defensors de la citricultura valenciana i han promés actuar per a revertir en la mesura del possible l’acord de Sud-àfrica, una de les principals demandes dels agricultors, junt amb l’aplicació de la clàusula de salvaguarda per a les taronges.
Aquesta és una qüestió d’àmbit europeu i hauria d’estar inclosa en els programes electorals de les formacions per als comicis europeus del 26 de maig, però no està en tots. Els únics partits que proposen mesures concretes per a solucionar la crisi citrícola que pateixen els productors valencians són Compromís per Europa –que ha centrat la campanya en la seua voluntat de ser el lobby valencià a Brussel·les– i el Partit Popular. Casualment, són les dues formacions que porten en els primers llocs de la llista candidats valencians.
En el cas de Compromís, el programa inclou la promesa d’exigir mesures de protecció dels mercats propis amb una remuneració digna per als productors i l’exigència de reciprocitat efectiva respecte a tercers països. En la mateixa línia, demanen que s’aplique una estricta vigilància dels mercats per l’aplicació de la clàusula de salvaguarda als acords citrícoles i altres produccions amb tercers països. Per últim, es comprometen a defensar “el potencial productiu endogen davant de la potencial amenaça fitosanitària externa”.
Per la seua banda, el Partit Popular en la proposta número 62 del seu programa es compromet a donar suport als “productors espanyols de cítrics” i de la resta de productes agrícoles i ramaders davant els canvis en el mercat que puguen posar en risc la viabilitat dels sectors productius. En aquesta línia, advoquen per treballar conjuntament amb els productors en la defensa dels seus interessos, en la vigilància del compliment dels acords comercials, en el control sanitari i en el seguiment del seu impacte sobre el futur dels diferents sectors.
En el cas d’Unides Podem Canviar Europa, el programa electoral critica que “la desregulació dels mercats agraris està llastrant o directament porta a la ruïna sectors sencers com els de la llet, els cítrics o l’arròs”. També demanen que “la interrupció i renegociació dels acords que no complisquen els principis de la Unió”, i proposen “renegociar els tractats existents per a protegir l’interés públic, el treball digne, la viabilitat d’autònoms, autònomes i pimes de cada territori, els drets humans i la sostenibilitat mediambiental, així com les obligacions extraterritorials dels Estats”, però no es fa menció en concret a l’acord amb Sud-àfrica ni a la citricultura valenciana.
Tampoc no hi ha cap referència concreta als cítrics valencians al programa electoral del PSOE, tot i que Rodríguez-Piñero sí que ha assegurat en els mítings que per a fer front a la “greu crisi que pateix el sector citrícola en la Comunitat Valenciana”, cal “actuar sobre tots els fronts” i en aquest sentit la unió duanera és “imprescindible” per a “aconseguir que la competència siga lleial”.
No obstant això, en el programa electoral socialista sí que s’inclou un paràgraf en el qual es defensa que “la UE establisca mecanismes que eviten el dúmping social i ambiental en la seua política comercial i que penalitzen, mitjançant un aranzel d’accés al Mercat Únic, les importacions d’empreses que produeixen en territoris amb legislacions socials i ambientals laxes o que no respecten l’Acord de París”, tot i que no fa cap referència explícita a la situació de Sud-àfrica. Per últim, en l’annex, s’inclou una definició general de com haurien de ser els acords comercials, en la qual tampoc no es fa referència a Sud-àfrica a la clàusula de salvaguarda ni a la unió duanera.
Corredors ferroviaris
Una altra de les principals reivindicacions dels partits per a aquestes eleccions és l’impuls de les connexions ferroviàries i, en particular, la defensa del Corredor Mediterrani i dels eixos que uneixen punts estratègics per a la indústria i les exportacions. És el cas de l’eix Cantàbric-Mediterrani amb el Port de València i el del Corredor Mediterrani.
Els partits recullen mesures diverses per a potenciar les infraestructures ferroviàries, però no en tots s’inclouen propostes concretes per als corredors que més interessen als valencians. En el cas d’Unides Podem s’inclou la proposta de “vertebrar el territori europeu a través de la posada en marxa o la millora urgent de les línies ferroviàries en les zones amb major dèficit d’infraestructures” i, en aquest sentit, volen impulsar “els eixos transversals ferroviaris que permeten aconseguir un efecte de xarxa i les línies que connecten zones transfrontereres amb millors freqüències i serveis”, però no demanen inversions explícites.
Per la seua banda, el PP sí que fa menció dels trams d’interés per als valencians com són l’eix Sagunt-Saragossa, però per a assegurar que la Unió Europea va incloure “a proposta del Partit Popular, els trams Saragossa-Terol-Sagunt i València-Madrid en el Corredor ferroviari Mediterrani”. No obstant això, la realitat és que aquest tram es va quedar fora de les primeres previsions de la Unió Europea perquè el govern espanyol del Partit Popular no el va incloure en la proposta de trams prioritaris que des de l’Estat es va fer a la Unió Europea.
En canvi, els socialistes inclouen en el programa la petició d’impulsar el Corredor Mediterrani. “Potenciarem l’aplicació dels recursos del Fons InvestEU, el mecanisme Connectar Europa i els préstecs del Banc Europeu d’Inversions, entre altres coses per al desenvolupament d’infraestructures paneuropees com ara el Corredor Atlàntic i Mediterrani, orientant-nos cap a projectes amb un menor impacte ambiental i amb mecanismes adequats per a compensar danys en els ecosistemes”, detalla el PSOE en el seu programa.
Des de Compromís asseguren que treballaran “perquè el Corredor Mediterrani ferroviari siga realitat” i insisteixen en el fet que es tracta d’una “infraestructura clau per a la descarbonització del transport al País Valencià i una directriu europea clau per al benestar i el futur dels valencians”.
Brèxit com a repte
El Brèxit, que segons el previst s’hauria d’haver produït abans dels comicis europeus, és protagonista també de la campanya electoral i en la majoria dels programes electorals es fa referència a l’eixida del Regne Unit del club europeu com un “repte” que s’ha de superar.
És el cas del programa electoral del PSPV, on es parla del Brèxit junt amb altres desafiaments als quals s’enfronta la Unió. “La Unió Europea i els seus estats membres han d’enfortir la capacitat per a completar l’euro, afrontar amb garanties d’èxit desafiaments com la gestió comuna dels fluxos migratoris, l’eixida ordenada del Regne Unit de la Unió Europea i la nostra futura relació, la lluita contra el canvi climàtic, l’impuls d’una política comuna de seguretat que permeta abordar les amenaces de forma autònoma o l’adopció d’aquelles mesures d’acció exterior que garantisquen un increment de la nostra resiliència i la dels nostres veïns”, explica el programa, sense donar detalls de com ha de ser eixe acord.
Compromís parla de l’eixida del Regne Unit de la Unió Europea com una conseqüència de “les respostes desencertades d’aquesta Unió Europea a la crisi financera i econòmica” que “han contribuït a una frustració i un desencant creixent de la nostra joventut cap a la política i les institucions europees”. En aquest sentit apunten al fet que “per primera vegada ningú no pot garantir la continuïtat d’un projecte europeu comú” i insten a integrar en el projecte europeu visions “transformadores que permeten avançar cap a un projecte del qual tothom vulga formar-hi part”.
El programa d’Unides Podem, en canvi, sí que detalla allò que el partit vol aconseguir en l’acord amb el Regne Unit. En primer lloc, defensaran “no participar en cap acord entre la Unió Europea i el Regne Unit per a l’eixida d’aquest de la Unió que menyscabe els drets de tota mena –inclosos els drets socials– dels espanyols i les espanyoles que resideixen allí”. En aquest sentit, la prioritat per a Unides Podem seran els drets de la ciutadania, amb permisos de residència i treball per als i les espanyoles residents al Regne Unit i per a les persones britàniques a Espanya. També es garantiran els respectius drets a sufragi actiu i passiu en les eleccions locals”, assenyalen. A més, també volen defensar “els i les treballadores del Camp de Gibraltar” i fomentar la cooperació transfronterera.
El programa del Partit Popular és un dels que més incidència fa sobre el Brèxit. Principalment, les seues propostes van en referència a Gibraltar i en aquest sentit demanen que “es mantinga el dret de veto d’Espanya sobre les qüestions de Gibraltar en els acords sobre relacions futures entre la UE i el Regne Unit en el context del Brèxit”, a més d’insistir en el caràcter de “colònia” del penyal. D’altra banda també advoca per seguir enfortint la Unió, asseguren que “de res serveix refugiar-se en un nacionalisme que pretén tancar fronteres i tornar a alçar barreres, que prefereix la divisió a la unió dels estats membres”.
El Regne Unit és un dels països de la Unió Europea que més influeix en l’economia valenciana i cap partit porta als seus programes propostes concretes per a compensar als valencians els efectes del Brèxit.
