VALÈNCIA. Amb la ubicació en temps real a través d’un missatge de WhatsApp, l’empresari Jorge Roca Samper ha demostrat a aquest diari que no ha fugit a Moldàvia, com sospitava la policia de l’Audiència Nacional després que no l’hagueren trobat per a notificar-li el proper judici. Roca Samper va ser condemnat junt amb 25 acusats, inclosos càrrecs públics del PP, per malversació de cabals públics amb el desfalc a la depuradora de Pinedo. Ara el jutjarà l’Audiència Nacional per blanquejar aquests diners.
Aquest diari es va fer ressò de la sospita policial, per la qual cosa Roca Samper va enviar la seua ubicació en un barri de Saragossa, on viu des que va eixir de presó, el passat 20 de desembre, poc abans de complir la meitat d’una condemna de sis anys. Roca Samper està obligat a complir les mesures cautelars de no eixir de l’estat espanyol i de signar cada dilluns al jutjat, la qual cosa ha estat fent des de fa sis mesos als jutjats de Saragossa.
L’alarma va saltar quan el jutjat de l’Audiència Nacional no el va trobar ni per telèfon ni al seu domicili per a citar-lo. Roca Samper ho troba “estrany”, ja que tenen el seu número de mòbil. El processat diu que està a disposició de la justícia i que divendres vinent acudirà al judici, com ja va fer fa uns mesos quan es va suspendre, alhora que qualifica d'”incompetent” la gestió del jutjat que tramita aquest procés. “Han intentat citar-me i no han pogut per incompetència, quan tenen el meu telèfon”, ha dit Roca Samper a aquest diari.
És més, Roca Samper assegura que no té cap intenció de fugir i que, si volguera, ja ho hauria fet. “Fa set mesos que no he vist el meu fill, que té quatre anys i viu a Moldàvia. Si volguera fugir ja estaria allí”, explica l’empresari. Afegeix que la casa de la seua dona està “a cinc minuts de Transnístria, travessant el riu” i explica que aquest territori s’ha declarat independent: “D’allí no em traurien ni amb les forces d’operacions especials”. Transnístria, que no està reconeguda per cap país, és juntament amb Ossètia i Abkhàzia un dels territoris exsoviètics que s’han autodeclarat país independent.
D’altra banda, Roca Samper sempre ha negat el delicte pel qual va ser condemnat, perquè assegura que ni sabia que Emarsa era una empresa pública ni que els qui li pagaven eren càrrecs públics. Respecte al judici de la setmana vinent a l’Audiència Nacional, també nega que se’l puga jutjar pel delicte de blanqueig de capitals, ja que l’ordre d’extradició de Moldàvia del 2015, on havia fugit, era per a jutjar-lo en el procediment obert a l’Audiència de València, del que va resultar condemnat, però no per a aquest procés a Madrid.
L’any 2012, Roca Samper es va amagar a Moldàvia fins que la Interpol el va trobar amb un passaport fals i el va detindre, l’any 2015. Tot i les sospites de la policia de l’Audiència Nacional, en aquesta ocasió no hi ha proves que siga així, ja que no ha incomplit la mesura cautelar de signar cada dilluns a l’Audiència Nacional. Per tant, els indicis eren la impossibilitat de trobar-lo tant en el seu domicili particular com a la feina per a notificar-li la data del judici.
Què es jutja?
En el primer judici, l’Audiència Provincial de València va jutjar Roca Samper el 2016 en la peça principal del cas Emarsa, junt amb els responsables tant d’aquesta empresa pública (Empresa Metropolitana d’Aigües Residuals) com de l’Epsar (Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals) i de l’Emshi (Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics), en temps de govern del Partit Popular. Roca Samper estava en llibertat condicional després d’haver complit la meitat de la condemna, així com la resta dels principals implicats.
En el judici de l’Audiència Nacional, el fiscal va acusar Jorge Roca Samper i tres testaferros d’un delicte de blanqueig de diners. Roca Samper utilitzava tres empreses de forma triangular perquè es perdera la pista dels diners cobrats a Emarsa amb factures falses, per a posteriorment blanquejar-los i repartir-los. “Pagament i disposició d’efectiu”, en català, era el concepte de les transferències que apareixien des de la seua empresa a Malta fins a l’empresa d’un testaferro a Andorra. Prèviament, havia fet la transferència de València a Malta a través de l’empresa que li cobrava a Emarsa.
La resta d’imputats en l’Audiència Nacional són Vicente G.U. i els seus fills Vicente G.B. i Yolanda G.B. i D. Els comptes d’Andorra estaven a nom d’aquesta família de xicotets empresaris valencians que tenien una tenda d’importació de roba de la Xina i de venda de palmitos. Per a tots quatre, el fiscal demana cinc anys de presó per un delicte continuat de blanqueig de capitals i una multa de quasi dos milions d’euros.
Per part de l’EMSHI, que fa d’acusació particular, es demana tres anys de presó, una multa d’un milió i una indemnització a la Generalitat a través d’EMSHI i EPSAR de 979.642 euros que pertanyen a les arques públiques.
Roca Samper va ser condemnat a sis anys de presó per un delicte de malversació de cabals públics i a tornar 10 milions d’euros a la Generalitat, solidàriament amb la resta d’implicats. En aquest judici van condemnar l’expresident d’Emarsa, Enrique Crespo (10 anys), i el gerent Esteban Cuesta (12 anys). També Enrique Arnal, exdirector econòmic i financer d’Emarsa (8 anys); l’exgerent d’Epsar, José Juan Morenilla (9 anys), i l’informàtic d’Emarsa, Sebastián García Martínez ‘Chanín’ (7 anys i 6 mesos).
