Sóc filla de Mercé Carbonell Brotons i neta de Filo Brotons Ruiz, del sud del sud del País, del camp de Monòver i del Pinós, originàries del Carxe.
Sóc la filla i la neta de les dones que cuiden les famílies i les comunitats mitjançant xarxes de confiança i d’afectes, que transmeten sabers, costums i tradicions, que mantenen i protegeixen el patrimoni, que vertebren i defenen el territori…
Les dones de les nostres vides, les dones corrents, sostenen i dignifiquen la vida cada dia des de fa segles, però… el seu treball ha estat (i és) menys valorat, menys prestigiós, amb menor formació i instrucció, pitjor remunerat… I, per tant, han tingut (i tenen, tenim) menys oportunitats i recursos i més limitacions per a poder, entre d’altres, construir i controlar el discurs social.
Som les filles i les netes de les no importants, de les no significants, de les no transcendents perquè, a pesar d’haver participat en el desenvolupament de les societats des de la més remota antiguitat, la seua-nostra participació no s’ha registrat ni transmés. Hem sigut contades i deformades per qui ha escrit la Història.
Som les filles i les netes de dones que sí que tenen i han fet història perquè la Història de les Dones és la història de les nostres iaies. I la seua-nostra història, aquella que no trobem als llibres, als carreres ni als arxius, està als baguls que atresorem a casa i en els nostres records i emocions, de manera que les seues-nostres cases, els seus-nostres cossos, les seues-nostres vides són espais polítics des d’on poder buscar-les i, aleshores, trobar veritats, justícia i reparació.
Grup de Relats d’Agüeles de La Vallverda, Elx. / LORENA ESCANDELL CARBONELL
Inspirades per les lluites que feren dones abans que nosaltres, com el moviment Herstory del feminisme radical i del feminisme negre, les filles i les netes de les oblidades, des de Les Espigolaores, Ana Penyas, Feministes Indignades, Mar Gallego, Miriam i Carmen, Silvia Agüero i María Sánchez, per citar algunes companyes, estem creant i connectant processos per a recuperar la memòria històrica de les dones, per a “donar protagonisme a veus que han quedat silenciades, a vivències femenines situades als marges, a altres formes d’entendre el món que no han tingut el reconeixement que mereixen”, tal com explica Miren Llona en Arrels, llaurant memòria històrica amb perspectiva feminista, d’Arada. Eina de feminismes i memòria.
Al sud, estem desenvolupant el projecte ‘Relats d’Agüeles’: un espai de reflexió, (cre)acció i resistència col·lectiva per a recuperar històries de vida de les dones de les nostres comunitats a través dels relats de la seua quotidianitat…
De les aparadores del Pinós, les xarxeres de La Vila Joiosa o les tomateres de Mutxamel fins a les llauradores i les medidores del Camp d’Elx… De Leofrida, que havia d’amargar-se en el bany per a llegir; Marifí, que veremava als 8 anys, o Dolores, donzella als 12 a la Manxa. De Manola, l’amortalladora, i na Rosita, la comare. De Maria la Sal, que assortia a les famílies dels mariners en la seua botig,; i també Carmen, que escriu i regala poesia al seu veïnat. De Candela, que vol redescobrir a ‘s’agüela’ Antonia, nascuda al Baix Segura, o Carol, que busca reconnectar-se amb el territori.
Així doncs, és un diàleg entre les dones del passat i del present per a construir el futur juntes; per a deixar de ser ahistòriques; per a tindre veus i narratives pròpies i diverses; per a crear referents i possibilitats.
Les dones ens ajudem a viure. Busquem les nostresancestres perquè, com planteja el feminisme comunitari, les necessitem per afer camí.
