VALÈNCIA. Imad, el ciutadà siri que va entregar els documents del ‘full de ruta’ del cas Erial a l’exgerent d’Imelsa i autodenominat ‘ionqui dels diners’, Marcos Benavent, va explicar a la jutgessa en la seua declaració com a testimoni que va veure com a aquest últim se li “desencaixava la cara” en veure els documents que van donar lloc a l’operació en la qual finalment va acabar detingut i investigat l’expresident de la Generalitat i exministre de Treball, Eduardo Zaplana.
Així consta en la seua declaració davant la jutgessa del jutjat d’instrucció número 8 de València, que acaba d’alçar en part el secret del sumari, al qual ha tingut accés Europa Press, i en la qual relata com va ser el procés en el qual va trobar els papers en un sobre blanc “molt fi” en el lateral de la caixa forta de l’habitatge que li havia llogat un notari. Abans, però, el propietari havia sigut l’expresident de la Generalitat.
Eixe ‘full de ruta’ va ser intervingut en un despatx d’advocats en el marc de l’operació Taula, en la qual va ser clau el testimoni de Benavent. Davant la magistrada, i sota prevenció de l’obligació de dir la veritat, el ciutadà siri va explicar al maig del 2018 que va llogar a un notari l’habitatge de la plaça de la Legió Espanyola del 2008 al 2015.
Reunions amb Benavent i contactes amb un grup inversor de Qatar
El testimoni va relatar que va netejar i pintar la casa, però no van revisar el vestidor de l’habitació principal perquè estaven tots els armaris buits i en bon estat. Un dia, d’acord amb la versió facilitada a la jutgessa, quan ja feia un any que residia a la casa, va veure “un sobre blanc molt fi” en el lateral d’eixa caixa forta, amb uns fulls amb ratlles.
El siri va preguntar qui havia viscut abans en eixa casa i li van dir que era Zaplana. En eixa època, Imad va explicar que va mantindre alguna reunió amb Benavent i que tenia contactes amb un grup inversor de Qatar perquè, com sabia que la Generalitat estava venent edificis, va veure una “oportunitat d’inversió” en la seua adquisició.
Per això va mantindre reunions amb un director de Patrimoni, amb l’exvicepresident de la Generalitat i exconseller Juan Cotino i amb el conseller d’Indústria. Va ser arran d’aquestes reunions quan es va posar en contacte amb Benavent, al qual coneixia d’actes públics del PPCV, i va relatar que aquest últim li va proposar reunir-se amb l’expresident de la Diputació i del PP provincial Alfonso Rus perquè el València CF buscava patrocinadors.
“Una primera reacció de sorpresa”
Un dels dies que va quedar amb Benavent li va comentar els papers que havia trobat en el pis i li’ls va ensenyar en una cafeteria, on va veure “com a Marcos se li desencaixava la cara”. En eixa primera trobada encara no li va explicar on els havia trobat.
Segons el testimoni, Benavent va arribar a pensar que es tractava de “Photoshop” i, després d’una “primera reacció de sorpresa, va canviar la seua actitud com volent dissimular”. A finals del 2016, el ‘ionqui dels diners’ el va citar en un carrer del centre de València, on van entrar en la part posterior d’un cotxe i li va dir que “volia ajudar el poble sirià”. A més, li va demanar que li entregara els originals dels papers i li va començar a “ficar por” dient-li que li telefonarien perquè la Fiscalia i la Guàrdia Civil anaven darrere d’ells.
Per part seua, Benavent va relatar en la seua declaració davant la jutgessa que coneixia Imad perquè representava una comunitat àrab i acudia a actes del PP als quals es convidaven personatges de la societat civil. A partir d’ací es va establir una “certa relació d’amistat” i, segons ell, una de les vegades que va passar pel seu despatx li va entregar la documentació, de la qual li va cridar especialment l’atenció els papers ratllats.
No obstant això, segons la seua versió, en veure’ls li va comunicar a Imad que no volia “saber res d’eixe embolic” perquè “deduïa la moguda econòmica que hi havia en els mateixos i, sobretot, la persona pel que sembla relacionada amb ells”, en haver sigut trobats en un pis pertanyent en el seu moment a Zaplana.
No obstant això, se’ls va quedar “en 2012 o 2013” com “una garantia per si algun dia li venien bé”, sense comentar-li a ningú la seua existència. Se’ls va guardar, els va arxivar amb la resta i es “va oblidar d’ells”.
Segons Benavent, quan li va preguntar a Imad si havia trobat més coses, aquest ni li ho va afirmar ni li ho va negar, però “no li interessava res més perquè ja li semblava prou fort el contingut d’allò que havia llegit”.
