ESTRASBURG. El socialdemòcrata italià David-Maria Sassoli ha sigut escollit aquest dimecres com a nou president del Parlament Europeu amb 345 vots, onze per dalt de la majoria absoluta, que en aquesta votació estava als 334. En segona volta, Sassoli s’ha imposat als altres tres candidats, ja que ha aglutinat també suports de populars i liberals, que no presentaven ningú per al càrrec.
El candidat dels Conservadors i Reformistes Europeus, el txec Jan Zahradil, ha sigut segon, amb 160 vots; la líder dels Verds/EFA, Ska Keller, n’ha obtingut 119 i, l’eurodiputada d’Unidas Podemos Sira Rego, de l’Esquerra Unitària (GUE), n’ha rebut 43. Sassoli, del Partit Democràtic italià, és periodista de professió i un veterà membre del Parlament Europeu. Va arribar a la cambra el 2009 i en l’última legislatura era un dels vicepresidents.
Després del pacte de dimarts entre els 28 estats membres de la Unió Europea per a repartir-se els càrrecs de la Unió Europea, que ha generat molt de malestar a l’Eurocambra, Sassoli ha volgut reivindicar la “independència” del Parlament i s’ha compromés a “protegir-la”. “La Unió Europea només pot ser forta quan el Parlament Europeu és fort”, ha dit alhora que ha afirmat que cal que la cambra jugue “un rol més important”.
L’italià ha promés un Parlament Europeu “més modern, transparent i ecosostenible; accessible als ciutadans”. “Utilitzaré tota la meua energia perquè el Parlament siga respectat”, ha insistit. La voluntat dels estats membres és que la presidència del Parlament Europeu es dividisca entre socialdemòcrates i populars, amb la meitat de la legislatura per cada grup polític.
Així, Sassoli assumirà la primera meitat de la legislatura i un popular podria prendre-li el relleu en dos anys, com ja van fer Martin Schulz i Tajani. Un relleu natural podria ser el de Manfred Weber, cap de files dels populars i que va quedar fora de la cursa per la Comissió Europea, tot i que era el candidat al càrrec escollit pel partit.
L’elecció de Sassoli com a president de l’Eurocambra completa la llista de noms propis a la nova cúpula de la Unió Europea. Els estats volen que l’alemanya conservadora Ursula von der Leyen siga la nova presidenta de la Comissió Europea, i ja van escollir el liberal Charles Michel com a nou president del Consell. La francesa Christine Lagarde és la candidata a la Presidència del Banc Central Europeu, mentre que Josep Borrell és el nominat per a ocupar el càrrec d’alt representant de la diplomàcia de la Unió Europea.
L’elecció de Von der Leyen, però, no està garantida, ja que requereix de majoria absoluta al Parlament Europeu i per ara el grup socialista s’ha mostrat en contra. A més, les votacions d’aquest dimecres han demostrat les discrepàncies internes en els tres principals grups, que. tot i que tenen un pacte a escala d’estat, presenten interessos diferents en el marc parlamentari. Von der Leyen, per tant, pot tindre dificultats per a assumir l’aval de la cambra i, de fet, aquest mateix dimecres hi ha viatjat per a reunir-se amb els del seu partit, el Partit Popular Europeu.
