VALÈNCIA. El barri d’Extramurs podria seguir la tendència d’altres espais de la ciutat de València i convertir-se en un espai de vianants. El paisatge de grans interseccions que, actualment, són punts d’acumulació de cotxes estacionats podria canviar per complet en els pròxims anys. En el seu lloc, apareixerien carrers i places ocupades pels vianants a semblança de les superilles de Barcelona. Això, almenys, és el que tractarà de posar en marxa l’Ajuntament de València en aquesta legislatura. I per a fer-ho, començarà per l’illa ubicada entre el carrer de Palleter i Calixt III.
Aquesta nova iniciativa urbanística ha sigut anunciada aquest dimarts per la vicealcaldessa i regidora de Renovació Urbana, Sandra Gómez. Ho ha fet amb motiu de la celebració de la Setmana de l’Urbanisme i coincidint amb la visita de l’arquitecte Daniel Mòdol, qui fora regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel PSC i qui va impulsar part de la reconversió de les illes tradicionals.
Per a fer-ho possible, la regidora ha anunciat que a partir del 2020 encetarà un procés participatiu amb el veïnat. D’aquesta forma, des de la regidoria es treballarà per a tractar de consensuar un model de reurbanització que permeta la recuperació de l’espai públic acceptat per la ciutadania. De moment, no existeix cap línia roja concreta; el redisseny d’aquestes xicotetes places situades en les grans interseccions encara està per definir.
Una d’aquestes superilles estarà ubicada entre el carrer de Palleter i Calixt III, i connectaria amb el col·legi de Jesús i Maria, un dels més grans de la ciutat de València. D’aquesta forma, a més, des de l’Ajuntament també tractarien de construir un espai segur per a l’arribada dels escolars.
“Estem fent que els nostres barris deixen de ser grans estacionaments a l’aire lliure o rotondes”, ha destacat Gómez, en referència als projectes de conversió en espai de vianants com els que tindran lloc a la plaça de la Reina, la plaça de l’Ajuntament o al barri de Patraix. “La idea d’aquesta legislatura és recuperar l’espai públic, ja que aproximadament el 70% de la nostra ciutat està ocupat pel vehicle privat”, ha assenyalat la regidora.
Amb aquesta idea, el govern municipal continuarà amb un dels punts clau del pacte de Rialto, el de convertir València en una ‘ciutat de places’: una aposta que implica no només la recuperació d’espais per a la ciutadania, sinó que ve acompanyada de la reducció del vehicle motoritzat –i, per tant, de la reducció de l’emissió de gasos contaminants–, l’increment de les zones verdes i l’aposta per nous model de mobilitat.
La gran pregunta, aleshores, és quins mecanismes empraria l’Ajuntament per a redissenyar el traçat urbanístic del barri garantint la reubicació de tots els cotxes que actualment l’ocupen; part d’ells, propietat dels residents a la zona. Gómez ha assegurat que es contemplarien totes les opcions. Una possible alternativa implicaria que, com en altres punts de la ciutat, el veïnat resident sí que puga accedir amb cotxe. Tot i això, la regidora ha assegurat que actualment no existeix un problema de falta d’estacionament al barri, ja que els aparcaments actuals que existeixen allí “estan infrautilitzats”.
La solució de Barcelona: un problema més “cultural”
Barcelona actualment compta amb tres d’aquestes superilles en l’eixample de la ciutat: la de Sant Antoni, la del Consell de Cent-Germanetes i la de Girona i els voltants. Daniel Mòdol ha explicat que el projecte d’aquests espais amables de ciutat sorgeix més de vint anys enrere “per a descongestionar els nuclis antics de la ciutat”. Un dels primers projectes pilots va ser al barri del Poble Nou i, progressivament, s’ha anat estenent pels districtes de Barcelona.
En el cas dels canvis que aquestes remodelacions impliquen per a la mobilitat i l’estacionament, Mòdol assegura que és un assumpte més “cultural” que no funcional. “Implica alterar la vida normal a què part del veïnat està acostumada però també implica conscienciar sobre els usos de l’espai públic”, ha assegurat l’exregidor, sobre les experiències prèvies a Barcelona.
Un dels altres obstacles a enfrontar és que aquest nou espai de vianants patira una sobreocupació massiva d’establiments de restauració i hostaleria, que podrien trobar en aquestes zones una oportunitat. Ara bé, l’exregidor explica que això també implica una revisió de les ordenances vigents per a així a abordar tots els aspectes que es refereixen a l’ocupació de l’espai públic.
