VALÈNCIA. La sentència del Tribunal Suprem sobre ‘La Manada’ conclou que els autors de la violació van actuar “amb ple coneixement”, sabent que la víctima no consentia i amb un “fort component intimidatori”, cosa que justifica la condemna per agressió sexual i no per abús. “Els acusats van buscar expressament la situació, sense que la víctima tinguera coneixement”, apunta l’escrit, que remarca que ella en cap moment va consentir.
També subratlla que la intimidació es desprén “sense gènere de dubtes del terrible relat de fets provats”. La voluntat de la víctima “va quedar totalment anul·lada”, diu el Suprem, que assenyala que els acusats van conduir la jove a un racó “solitari, recòndit, angost i sense sortida”, i que, tot plegat, juntament amb el fet que van ser cinc, la seua edat i actitud, van “paralitzar la seua voluntat de resistència”.
“Els acusats van obrar amb ple coneixement que les accions que estaven duent a terme atemptaven contra la llibertat i indemnitat sexual de la víctima, sense que en cap moment aquesta prestara el seu consentiment”, conclou el Suprem.
La víctima va ser agredida en 10 ocasions en un període d’1 minut i 38 segons sense consentir-ho, “de manea que es va crear una intimidació que es desprén sense gènere de dubtes del terrible relat de fets provats, del qual deriva una òbvia coerció de la voluntat de la víctima, que va quedar totalment anul·lada per a poder actuar en defensa de la seua llibertat sexual”, insisteix.
El Suprem parla d’un “fort component intimidatori”, que va fer que la xica adoptara una actitud de “sotmetiment, que no de consentiment”. Els acusats, defensa el tribunal, “necessàriament havien de conéixer no només el perill concret de la seua acció, sinó que aquells actes sexuals vexatoris no eren expressament consentits per la jove”.
La sentència remarca que els condemnats “van aprofitar la situació de la denunciant, posada en el citat cubicle al qual l’havien conduit per a realitzar amb ella diversos actes de naturalesa sexual, amb ànim libidinós i actuant de comú acord”.
De fet, argumenta que la presència de diversos individus ja comporta intimidació, amb l’agreujant en aquest cas d’un tracte degradant i vexatori. D’altra banda, el tribunal rebutja que la pressió mediàtica en aquest cas haja afectat les resolucions judicials.
