VALÈNCIA. Toni Cantó ha vingut per a quedar-se. Si algú pensava que el líder de Ciutadans no es conformaria a haver quedat per darrere del PPCV d’Isabel Bonig i aprofitaria l’oportunitat d’unes noves eleccions per a tornar al Congrés, s’equivocava.
L’exactor ha descartat aquest dimarts l’opció de presentar-se en les llistes del partit per la circumscripció de València per a tornar a l’escó de diputat a Madrid que ja va ocupar durant la passada legislatura. En canvi, ha confirmat que continuarà al capdavant del partit i exercint la seua tasca de síndic a les Corts.
Així, Cantó ha assegurat que el motiu pel qual va arribar a València en primera instància –utilitzar la seua imatge pública i l’experiència adquirida al Congrés per a consolidar una dreta alternativa al PPCV al País Valencià– continua vigent. De fet, l’escenari probable d’unes noves eleccions per al 10 de novembre no altera massa l’estratègia del partit, ja que la intenció és repetir les mateixes llistes que van presentar al maig.
En aquest sentit, l’economista María Muñoz tornaria a encapçalar-la, més encara després d’haver eixit reforçada de la voràgine de renúncies en el si de l’executiva. Just abans de l’estiu, quan les veus discordants i les desercions començaven a plantejar importants dubtes sobre el projecte d’Albert Rivera, el president del partit va decidir blindar el seu cercle de confiança amb 22 noves incorporacions, entre elles la de Muñoz. Ara, la candidata ja treballa braç a braç amb Marcos de Quinto, responsable d’Economia, i la seua repetició com a candidata està assegurada.
Més dubtes generen els següents llocs de la llista, que en la passada convocatòria estaven ocupats, en aquest ordre, pel tècnic d’Hisenda Vicente Ten i la metgessa Amparo Moya. Tot apunta que continuaran igual, però en el partit tenen clar que unes noves eleccions els perjudicarien, cosa que posaria en un seriós risc l’elecció del tercer candidat de la llista com a diputat.
Major implantació a pobles i atraure talent
Cantó també ha volgut apartar del focus públic les suposades tensions a l’interior del partit entre el secretari d’organització, Emilio Argüeso, i la facció representada per ell mateix. Argüeso va ser apartat de la comptabilitat del partit i exclòs de les llistes autonòmiques per a ser relegat al Senat després d’haver sigut secretari de la mesa de les Corts en l’anterior legislatura.
No obstant això, Cantó ha afirmat que la seua predisposició a treballar junts és total i que posaran el focus en elfet que el partit guanye una millor implantació en les diferents localitats i que aconseguisca atraure talent. Però la deriva de la formació a escala estatal, amb renúncies importants de perfils tècnics descontents –i alguns d’ells fundadors–, com ara Francisco de la Torre, Toni Roldán o, més recentment, Javier Nart, no apunta que aquest objectiu s’estiga aconseguint; més aviat denota la crisi existencial que arrossega el partit des de principis d’estiu.
També la implantació local es va veure certament truncada en les passades eleccions municipals a causa de les desavinences que van provocar alguns canvis en les llistes que venien des de les altes instàncies del partit i, a visió dels integrants de la formació a les diferents localitats, menyspreaven el treball de base que havien estat realitzant. Així va passar, per exemple, a pobles com Borriana o Castelló, on directament es van imposar llistes sense el consens dels grups locals.
