MADRID. L’excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha acusat l’exconseller d’Interior Joaquim Forn d’actuar amb “un punt d’irresponsabilitat” quan va declarar el 19 de juliol que els Mossos permetrien que els ciutadans votaren “amb normalitat” l’1-O. “Són unes manifestacions que encaixen molt malament, especialment quan els dies avancen i arriben ordres judicials concretes”, ha manifestat aquest dijous en el judici de l’1-O.
Trapero ha recordat que aquelles declaracions van desembocar amb un comunicat a iniciativa del cos per a dir que “no estaven d’acord” amb el conseller. “Al final és un polític i fa el que creu però penso que hi havia un punt d’irresponsabilitat, però el cos té la força que té”, ha manifestat. També creu que l’antecessor de Forn, Jordi Jané, va dimitir al juliol del 2017 perquè no volia “córrer cap risc” per la “deriva política”. “Estàvem incòmodes els dos i en parlàvem feia temps”, ha reconegut. També creu que aquest motiu va forçar la sortida del director de la policia, Albert Batlle.
“Es podia complir amb el mandat judicial de l’1-O mantenint la ‘pau social'”
Trapero també ha defensat que es podia complir el manament del TSJC per a evitar l’1-O garantint al mateix temps la “pau social”. “No és una cosa o l’altra”, ha assegurat, “és una manera de fer les coses”.
Durant la seua declaració, ha assegurat que el “sentit comú”, avalat pels informes, li feia preveure “problemes d’ordre públic” el dia del referèndum, tot i que no ha parlat de violència. Sí que ha admés que tenien la previsió que, en una quarantena de punts de votació, hi haguera grups “amb cert punt de radicalitat” amb què ja havien tingut “problemes” anteriorment.
Tot i reconéixer que l’ocupació de col·legis era “totalment infreqüent”, ha argumentat que no van tancar escoles perquè no van trobar material sobre el referèndum i perquè es feien activitats que no es podien considerar “activitats preparatòries”. “A toro passat interpretem que són actes preparatoris però no és que no ho volguéssim entendre és que no ho vam interpretar”, ha manifestat.
Trapero ha dit que ja en la reunió del 23 de setembre a la Fiscalia hi va haver una “discussió” sobre l’ús de la força amb el coronel coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos. En aquesta reunió, Trapero va defensar que l’ús s’havia de “limitar” a situacions determinades, com ara per repel·lir la violència contra un agent o d’un tercer.
Segons Pérez de los Cobos, però, aquest posicionament suposava una “excusa” per a “facilitar la votació. “Em semblava ofensiu”, ha manifestat Trapero. “Una cosa és complir una ordre judicial i no hi ha dubtes i ens obliga a actuar però també tenim una manera de fer i uns principis que són tan legítims com d’altres”, ha explicat. És per això, segons Trapero, que en una carta adreçada al cos el dia 2 d’octubre va agrair al cos com s’havia comportat el dia 1.
Trapero defensa que el cordó policial que van oferir a la secretària judicial per a eixir d’Economia era “segur”
A més, el major ha defensat al Tribunal Suprem que el cordó policial que van muntar el 20-S a la nit per a facilitar l’eixida de la secretària judicial era “segur”. Ha recordat que estava format per agents antidisturbis, amb un altre cordó de voluntaris que impedien el contacte directe entre manifestants i policies i amb una vintena d’agents de paisà que també van acompanyar la comitiva dins de la “càpsula”.
A més, ha relatat que el van desmuntar perquè des de la comitiva els van informar que tenien problemes tècnics per a clonar ordinadors i que podia “durar hores”. Per això, van ordenar retirar el cordó.
Després, Trapero ha dit que van oferir “l’alternativa” del teatre Coliseum per a “estalviar temps” i no haver de tornar a muntar el passadís de la Brimo. També ha explicat que es va implicar “personalment” en el dispositiu després de rebre telefonades del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, que estava “preocupat” per les imatges que veia.
Trapero va comunicar directament al fiscal en cap que no compartia la designació del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de l’operartiu de l’1-O. Segons ha dit, veia que era un càrrec “de tipus polític” i que no tenia experiència “operativa”.
Així, ha afirmat que es va “respectar” des del primer moment la designació de Pérez de los Cobos. “Una cosa és considerar que no venia del món operatiu i creure que hi havia milers de persones entre els tres cossos amb més experiència i una altra diferent és no acceptar l’ordre de la Fiscalia”, ha assenyalat.
Trapero ha explicat que el comunicat intern “matisava” unes declaracions públiques de Forn, perquè “el criteri del cos policial no era el mateix” que el de l’exconseller. De fet, ha recordat que a la premsa es va afirmar que ell i Forn no tenien “el mateix criteri”.
