VALÈNCIA. Tot va començar fa uns mesos, el passat 18 de juliol, quan 31 associacions memorialistes van mantindre una primera trobada amb Rosa Pérez Garijo, responsable de l’àrea de Qualitat Democràtica. En eixa reunió, les diferents entitats per la reparació de les víctimes del franquisme es van presentar davant de la nova consellera i li van plantejar els seus projectes i reivindicacions.
En la cita, les associacions es van adonar de la capacitat d’ajuntar-se i de negociar les seues reivindicacions. També, de la conjuntura política favorable que hi ha al País Valencià, “on tant la Generalitat com les diputacions de Castelló i de València com els ajuntaments d’esquerres mostren la seua voluntat de respectar els drets de les víctimes del franquisme, així com de tancar unes ferides que segueixen obertes fa 44 anys”. Qui ho conta és Àngel González, membre de la plataforma de suport a la Querella Argentina (Ceaqua) i coordinador de les querelles presentades per familiars d’afusellats a Paterna pel que consideren “crims de lesa humanitat”.
González serà des d’aquest dissabte el president de la Coordinadora d’Associacions de Memòria Democràtica del País Valencià, que celebra a partir de les 10 del matí a València la seua assemblea constituent –on es triarà la Junta Directiva–. De moment, s’han preinscrit 34 associacions, “des de Castelló de la Plana fins a Petrer, i també de comarques com la Serrania, la Costera i la Ribera”. Però no hi ha només associacions memorialistes, sinó també ateneus republicans, l’Associació Stanbrook, l’Amical de Mauthausen i diverses associacions culturals.
El primer objectiu és que es declaren nul·les de ple dret totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dictades per causes polítiques pels tribunals del règim franquista al País Valencià. La segona demanda de la Coordinadora és que es derogue la llei d’amnistia del 1977, que proporciona impunitat als botxins del feixisme. En tercer lloc, González exigeix “un pla urgent i públic” per a exhumar d’ofici les vora 11.000 víctimes desaparegudes que hi ha en fosses.
També demanen que es cree un laboratori i un banc d’ADN públics, així com columbaris i mausoleus que servisquen per a honrar i recordar les persones represaliades pel franquisme tant en la guerra com durant la dictadura. Per exemple, a Paterna, fa més de 10 anys que l’Agrupació de Familiars de Víctimes d’Afusellats al Paredón d’Espanya demana que aquell espai es convertisca en una mena de parc, un memorial, on estiguen els noms i cognoms de les víctimes. Un lloc, en definitiva, on els familiars puguen anar a retre culte a les persones que van patir l’horror del franquisme fins a perdre la vida. També a Castelló de la Plana, on la setmana vinent s’espera que concloga la segona fase de les exhumacions de represaliats del franquisme enterrats en una fossa comuna al cementeri civil, es planteja la possibilitat de construir un mausoleu que aculla les víctimes els familiars de les quals preferisquen que continuen en eixe lloc.
González també apunta a la creació d’un museu de la memòria així com d’un arxiu central. A més, remarca la importància de la missió pedagògica. En aquest sentit, cita, per exemple, les conferències en instituts per a donar a conéixer les històries de les víctimes. A Castelló de la Plana, l’estudiantat de secundària de diversos instituts coneix de primera mà la història de les persones assassinades pel règim franquista a la ciutat gràcies als testimonis dels familiars de les víctimes que, de manera voluntària, participen en el projecte que han posat en marxa la Regidoria de Memòria Democràtica i el Grup per la Recerca per a la Memòria Històrica.
