Temps era temps, quan el Regne era regne, país, de debò, la ciutat de València, per privilegi del rei Pere el Cerimoniós instaurà la milícia del Centenar de Sant Jordi, que passà a dir-se «de la Ploma». No se la tragueren debades del barret. Les bandositats nobiliàries assotaven el Regne i calia un cos armat per a preservar l’ordre públic. El 3 de juny de 1365, quan l’exèrcit reial, el del rei dels valencians, assetjava Morvedre, ocupada pels castellans del rei Pere I, el conegut per «el Cruel», es creà una tropa d’infanteria d’un centenar d’homes, majoritàriament ballesters, pensada per a exercir de tropa permanent de la Ciutat i Regne; havia nascut la milícia del Centenar.
Fa poc ha arribat a València la predel·la d’un famós retaule gòtic conservat al Victoria & Albert Museum de Londres. Un retaule valencià, conegudíssim per la seua escena central que representa la batalla del Puig, amb el mític Sant Jordi i Jaume I lluint les gualdrapes dels cavalls i les senyeres al vent, la de Sant Jordi amb la característica creu i la del rei de catalans i aragonesos. Al Puig, un dia nefast per als valencians de llavors, el 13 d’agost de 1237, l’exèrcit catalanoaragonès encapçalat per Bernat Guillem de Montpeller (o d’Entença) vencé la host del rei valencià Zaén. I vet ací que, a resultes d’aquella gran batussa, Zaén perdé tota capacitat de repel·lir l’exèrcit invasor i hagué de capitular, lliurar València, un any després. Amb el temps la batalla del Puig esdevingué un esdeveniment llegendari en què l’aparició del sant de la cavalleria, Sant Jordi, l’ornà d’èpica. En 1631 s’aixecà una ermita en commemoració de la batalla i el Puig, com és ben sabut, s’ha convertit en una fita commemorativa a l’imaginari patriòtic valencià.
