VALÈNCIA. La Unió de Llauradors ha denunciat que el 2018 han augmentat un 14% les partides de cítrics de països tercers amb presència de plagues que ha interceptat la Unió Europea, una xifra que reforça la necessitat d’implantar un major control fitosanitari d’aquestes fruites abans d’entrar als mercats comunitaris.
El 2018 es van produir un total de 100 intercepcions per 88 de l’any anterior, la majoria procedents del Brasil, amb 27; l’Argentina, amb 22; Sud-àfrica, amb 13, i la Xina, amb 12, han informat fonts de l’organització agrària.
D’altra banda, fins al mes d’abril d’enguany s’han detectat ja un total de 37 enviaments retinguts per presència de plagues, 19 d’ells procedents de la Xina. La Unió ha alertat també de set enviaments (2 al març i 5 a l’abril), amb origen a Tunísia, rebutjats per contindre el fong Phyllosctita citricarpa que provoca la temuda malaltia de la taca negra dels cítrics, la qual cosa suposa un clar perill per a la nostra citricultura en aparéixer a la conca del Mediterrani.
El mal principal que produeix aquest fong són les taques en fruits que deprecien i fan inviable comercialment la fruita, han indicat les fonts. També han detectat alguns productes procedents de l’estat d’Israel amb Thaumatobia leucotreta –6 ja en aquest 2019–, la falsa arna de la poma, que en cítrics pot ocasionar caiguda primerenca de la fruita i pot afavorir l’aparició d’infeccions secundàries per fongs i bacteris causant greus pèrdues econòmiques. Per això, la Unió de Llauradors sol·licita que s’incloguen els cítrics en la ‘Llista de vegetals d’Alt Risc’, prevista en l’article 42 del Reglament europeu 2016/2031, sobre mesures de protecció contra plagues dels vegetals.
Tot i el risc existent –expressen–, “els cítrics no estan dins d’eixa llista. Per això, la petició de la Unió es fonamenta en el llarg historial d’intercepció d’organismes nocius per als cítrics procedents de tercers països i el volum importat, més de 2 milions de tones, amb origen de països amb plagues d’impacte greu”. També reclama que s’exigisca, des de les instàncies comunitàries a tercers països, “un tractament en fred rigorós com el que ja se li exigeix a Espanya, en el cas de Ceratitis Capitata, per a exportar als EUA, la Xina, Corea del Sud, el Japó, Austràlia, Taiwan i l’Índia”.
Una altra de les propostes de la Unió per a incrementar el control passa per “unificar els criteris dels serveis dels Punts d’Inspecció Fronterers (PIF) o la reciprocitat en matèria fitosanitària amb països tercers”.
El secretari general de la Unió, Carles Peris, ha afirmat que “la Unió Europea desmunta progressivament la protecció aranzelària i també, paral·lelament, la protecció fitosanitària, sense adonar-se del greu risc i el perill que comporta per a la nostra citricultura”. Peris ha recalcat que “el creixent nombre d’intercepcions amb plagues és molt perillós i recorda que encara resulta més preocupant que el comissari d’Agricultura, Phil Hogan, no fera cap esment a les mateixes durant la seua recent visita a València”.
“Voluntat de Sud-àfrica d’enganyar”
Per a AVA-Asaja, la notícia resulta especialment alarmant per un doble motiu. Al seu entendre, per una banda, l’aparició de la taca negra acredita “que aquest perillós patogen ha arribat a la conca del Mediterrani i ara mateix es troba ja a les portes d’Espanya i de la resta de països comunitaris amb l’evident risc de contagi”. D’altra banda, consideren que la seua aparició a Tunísia desmunta “els fal·laços arguments esgrimits per Sud-àfrica davant Brussel·les quan assegurava que els seus enviaments citrícoles, infestats de taca negra, no comportaven perill algun, ja que el fong en qüestió no podia aclimatar-se a les zones mediterrànies”.
En aquest sentit, el president de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), Cristóbal Aguado, denuncia “la connivència interessada amb les tesis sud-africanes sobre aquest punt que han mantingut certs països europeus i, bàsicament, els seus grans aliats, Holanda i Anglaterra, una actitud que ha propiciat que no s’adoptaren per part de Brussel·les les mesures de control adequades, que s’han reclamat insistentment, perquè Sud-àfrica millorara la sanitat vegetal dels seus enviaments citrícoles”.
Denuncien també que Tunísia es troba molt pròxim geogràficament a Egipte, un dels països que més està incrementant les seues exportacions citrícoles amb destinació als mercats comunitaris en els últims temps, de tal manera que la conjuntura general entorn dels perills de contaminació per noves plagues i malalties agràries, en lloc d’atenuar-se, augmenta cada dia més a causa de la laxitud de les polítiques que aplica la Comissió Europea en aquesta matèria.
“El que és clar és que Brussel·les ha de replantejar-se la seua estratègia en un capítol tan sensible, i casos com la detecció per primera vegada de taca negra a Tunísia així ho demostren”, sentencien.
