VALÈNCIA. La Universitat de València ha millorat substancialment els seus índexs de qualitat i es troba ara entre les 300 més prestigioses del món, segons el rànquing de Xangai 2019, publicat aquest dijous. D’acord amb aquesta prestigiosa classificació, la Universitat de València ha millorat en tots els seus registres i ha passat del tram 401-500 de l’any 2018 al tram de les 201 a 300 millors del planeta en l’edició d’enguany.
El rànquing de Xangai del 2019 col·loca la Universitat de València també entre les millors de l’Estat, només superada per la Universitat de Barcelona (que està en el tram 101-200), i al mateix nivell que la Complutense, l’Autònoma de Barcelona i la de Granada (tram 201-300).
L’Autònoma de Madrid i la Pompeu Fabra es troben ara en el grup 301-400. La Politècnica de València, i les universitats de Oviedo, Sevilla, les Balears, el País Basc i Saragossa, en el de 401-500. De fet, el rànquing ha reafirmat també la Universitat Politècnica de València com la millor politècnica de l’Estat, segons ha destacat la institució acadèmica en un comunicat. El rànquing “manté l’elevat estatus internacional de la UPV, d’especial rellevància en els àmbits tant d’Enginyeria com de Ciències”, ha indicat la institució, que veu avalat d’aquesta forma el “bon fer” de la UPV, dirigida per Francisco Mora.
La UPV és l’única politècnica de l’Estat present en el ‘top’ 500 del rànquing, que classifica les millors universitats del món i que lideren Harvard, Stanford i Cambridge. Les deu primeres del món continuen sent Harvard (EUA), Stanford (EUA), Cambridge (el Regne Unit), l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT, EUA), la Universitat de Califòrnia-Berkeley (EUA), Princeton (EUA), Oxford (el Regne Unit), Columbia (EUA), l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (EUA) i Universitat de Chicago (EUA).
El rànquing que elabora la Universitat de Xangai és el que compta amb el major reconeixement internacional. Els elements que avalua són els alumnes amb premis Nobel o medalles Field (10%); el personal amb premis Nobel o medalles Field (20%); el personal investigador altament esmentat en 21 disciplines científiques (20%); els articles publicats en les revistes ‘Nature’ i ‘Science’ (20%); els articles publicats en revistes indexades en el SSCI (Social Science Citation Index) o SCI (Science Citation Index) (20%), i el rendiment acadèmic per capita –que és el resultat ponderat dels cinc indicadors anteriors pel personal acadèmic a temps complet.
El vicerector d’Investigació de la Universitat de València, Carlos Hermenegildo, ha declarat que aquests resultats són fruit de “l’esforç i la responsabilitat dels nostres investigadors, que, en un context de fortes restriccions en la inversió en investigació a Espanya, han aconseguit no solament consolidar el lideratge investigador de la Universitat de València en la Comunitat Valenciana i la nostra posició en l’elit de les universitats espanyoles, sinó estar entre les 300 millors universitats mundials”. “Sabent que existeixen més de 20.000 institucions d’educació superior, s’entendrà adequadament la importància d’aquests resultats”, ha afegit.
Per la seua banda, la rectora, Mavi Mestre, ha indicat que l’estat espanyol torna a tindre 13 universitats en el rànquing de Xangai, “xifra que havia caigut a 8 en els pitjors moments de la crisi, la qual cosa demostra la importància d’un finançament adequat de la investigació i que cada euro aportat és utilitzat pel sistema universitari eficaçment i es tradueix, com veiem, en millores importants en el reconeixement a escala mundial de les nostres institucions”.
