BRUSSEL·LES. El secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles no Representats (UNPO, per l’anglés Unrepresented Nations and Peoples Organization), Ralph Bunche, veu “molt preocupant” el judici de l’1-O. En una entrevista amb l’ACN, Bunche afirma que “és important ser conscient que el dret a l’autodeterminació és un dret humà” i que com a tal u pot “lliurement perseguir-lo”. “No hauria de ser limitat pel dret penal si s’exerceix en una manera que no està basada en la violència”, assegura.
Per altra banda, critica que “pareix” que el judici al Suprem tinga “una finalitat política” i apunta a la llarga presó preventiva la manera com s’han fet les euroordres o el mateix judici. “Pareix que s’haja fet per instar la gent a deixar córrer les seues creences al voltant del dret a l’autodeterminació”, conclou.
L’expert considera que s’està utilitzant la justícia penal “per a evitar que la gent exercisca lliurement els seus drets”. Segons ell, tot i que “clarament” no s’està dient que siga un delicte perseguir l’autodeterminació, s’està fent ús dels tribunals “per a intentar silenciar veus que persegueixen alguns aspectes de l’autodeterminació”.
“És important recordar que la independència no és un aspecte garantit del dret a l’autodeterminació”, afegeix, apuntant als fonaments del “dret a l’opinió” o “la lliure assemblea”. “L’ús de la justícia penal per a combatre això, quan no hi ha conductes violentes, és molt preocupant”, remarca.
Veu “especialment preocupant” el cas, per exemple, de l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i recorda que organitzacions com Amnistia han criticat que “sembla que es perseguisca la llibertat d’expressió”.
A més, es pregunta “quina és la importància” que un polític siga membre d’una entitat com Òmnium. “Hi ha alguna prohibició?”, rebla en relació a preguntes al judici sobre si els acusats són socis. “Són entitats culturals. L’ANC és membre d’UNPO i són un moviment cívic”, argumenta.
“L’autodeterminació és un instrument de pau”
Bunche explica que l’autodeterminació “és un instrument de pau i estabilitat a llarg termini” i veu “positiu” que en els últims trenta anys s’haja vist “més” l’ús del referèndum com a eina en diferents contextos, com al Quebec, a Escòcia o a Nova Caledònia.
“Això no vol dir que en qualsevol moment qualsevol govern haja de dir que sí, que tens dret a un referèndum hui, però tampoc té perquè treure’s de la taula la possibilitat que es faça en algun moment en el futur”, indica.
Justifica que puga haver-hi “diferents calendaris, processos democràtics o negociacions” en funció del “context” de cada regió, poble o país però critica que es descarte la celebració d’un referèndum pactat, com ha fet el govern socialista de Pedro Sánchez.
És “preocupant”, diu, que es marquen “línies roges”. “Un govern que represente tota la ciutadania voldria segur saber què és el que vol aquesta gent”, retreu a Sánchez.
“El govern pot dir que ara no, o d’ací a deu anys, o que no encaixa amb el sistema actual i l’altra banda, Catalunya, té dret a rebutjar-ho”, comenta, insistint que “en un procés democràtic s’hauria de poder determinar això” i que marcar una línia roja és un missatge “erroni”.
