Aquest gran edifici, al qual acudeixen els habitants del meu poble i de la comarca dual que banya el curs baix del Xúquer, a part d’alguns altres territoris adjacents, dóna servei a una població estimada d’uns tres-cents mil habitants, compta amb grans professionals –negar-ho seria absurd, a part de temerari– i està en funcionament des de l’any 2000. Va ser el primer hospital de l’estat –podis així fan vergonya– de gestió privada havent-se construït amb diners públics. Cinquanta-quatre milions d’euros de res… Després d’una primera concessió als amiguets de torn –la Generalitat, titular del servei, en va cedir a mans privades la gestió– que va durar tres anys, anul·lada per Zaplana i la seua banda amb una indemnització per suposat lucre cessant de vint-i-cinc milions d’euros –com el rescat de les autopistes, però a la murciana– se’n va fer una altra a un simpàtic conglomerat de bancs, constructores i asseguradores privades que finalitza al març de 2018. I és d’ací on, deixeu-me ser mal pensat, vénen tots els mals, perquè la Generalitat actual no pensa renovar-la i, clar, cal traure’n el màxim de suc abans de tirar la taronja; els problemes han crescut els últims mesos: els gestors fan l’impensable per a què el benefici no caiga, la qual cosa detrau la qualitat de les prestacions… I això és intolerable.
La qüestió és ben senzilla: la Generalitat Valenciana no tenia i no té tampoc ara cap necessitat de fer negoci amb la salut dels seus administrats, malgrat les penúries econòmiques actuals derivades dels alegres anys de vi i roses –i fórmules u, i esquelets calatràvics, i Terres Mítiques, i Emarses, i Gürtels, i Blascos, i Taules, i Cotinos, i més mandangues de balafiament popular–, menys encara de generar uns beneficis que s’emporten uns quants opusdeistes podrits de diners i amb consciències negres com la sutja. Perquè en cas d’haver-ne, de beneficis, que tampoc ha de ser l’objectiu d’allò públic, haurien de repercutir en la qualitat del servei i de la vida dels valencians. Fer negoci sabent que desatens, que deixes nuetets a aquests professionals que es juguen la pell en primer lloc, que miren de salvar vides cada dia, i després als usuaris que amb els seus impostos paguen aquesta sanitat, fer negoci en definitiva, sabent que jugues impunement i impúdicament amb la salut, frega la criminalitat. Quan anem a un centre mèdic, siga un ambulatori o un hospital, volem que se’ns tracte com pertoca, amb la rapidesa i eficàcia que voldrien donar sempre els enormes professionals que hi treballen –la immensa majoria–, que es desvetllen per tenir-ne cura i fer-nos l’estada més lleugera, menys traumàtica.
Aquell home de mitjana edat de qui us parlava al principi, amb el seu petit drama –res comparat amb els altres, clar, però que en tot cas devia passar un moment ben fotut–, la dona major oblidada dos dies –dos dies, que prompte es diu!– a un box, la resta d’usuaris que s’amuntegaven inhumanament a urgències aquell dia festiu o que hi acudiran qualsevol dia de l’any, d’ací a la finalització del contracte, tots els habitants de la Ribera, Alta i Baixa, l’únic que volen és ser atesos com es mereixen, que per això han cotitzat i cotitzen encara, i no poquet. No volen més ni menys. Simplement volen estar en bones mans.
Salut i País!
Per a més informació:
