La consellera amb cara de nina vampiressa, amb trets versemblants al Francisco Camps valencià, insisteix que no pensa fer marxa enrere en l’aplicació del Tractament Integral de Llengües (TIL) –el famós trilingüisme- (un altra coincidència amb Camps i el seu forense Font de Mora, recordeu). La Camps a la mallorquina, ha dit que ella representa a la majoria i que sols les urnes poden canviar el decret. Tota una declaració de supèrbia i pedanteria en la línea del seu cap Bauza que ha dit que el seu govern no defensarà el català que es parla a Catalunya sinó el que aprengueren els nostres pares i padrins. Tota una declaració secessionista molt recurrent com la utilitzada pel PP al País Valencià.
La vaga i la resistència tiren endavant i com sempre la Camps ha defensat les xifres de seguiment facilitades pel seu departament, molt inferiors a la dels sindicats, assemblea de directors i assemblea de docents. I tot per argumentar que aquesta és una vaga política i que l’oposició havia fracassat en l’intent de crispar la comunitat educativa. De nou els recordatoris amenaçadors de per molt que criden al carrer els programes es voten a les urnes. Tota la raó, es voten per a no complir-los i per a ser uns mentiders impulsius i desgraciats. Tal vegada la consellera el podria recordar la frase al president del govern espanyol i del seu partit.
De nou la política Camps, d’estar per damunt de tot, per damunt del be i del mal. La política d’aquesta gent que ve d’Almansa i que entén la democràcia com el govern de la majoria i no com el respecte a les minories. El senyor Bauza, el senyor Fabra, la consellera Camps i la consellera Català, han de saber que a les Illes i al País Valencià (a la seua Comoditat) fins ara hi ha un consens, una llei de normalització lingüística, i hi ha un manament legal d’impulsar la normalització de la llengua pròpia, com diu l’estatut i com diu la LUEV. Quina casualitat tota aquesta moguda a les Illes, tota l’estratègia de reforçament folklòric sobra la identitat valenciana i tot el desprestigi a la situació catalana no semblen debades.
En un parell de mesos, els valencians i valencianes tindrem l’oportunitat de celebrar el trenta aniversari de la LUEV.(ja veurem qui ho recorda). Una llei que ha reforçat el basament d’ús normalitzat de la nostra llengua a l’escola i al carrer. Una llei que cap govern ha modificat o a fet enrere. Una llei que encara caldria desenvolupar. Esperem que no vinga un altre personatge de cognom Camps per les terres del nostre benvolgut País Valencià. I des d’aci tota la nostra solidaritat a l’onada verda dels docents i famílies de les Illes Balears.
