I tal vegada la realitat reivindicativa d’aquest Dia del Llibre siga imparable com ens recorda la denuncia del diputat de la CUP David Fernàndez, que ha volgut donar suport als treballadors de l’FNAC i de PANRICO (que repartien roses de paper) per evidenciar que la realitat mana i no perdona, perquè és impossible la cultura sense drets ni llibertats. Així doncs el Sant Jordi 2014 ha estat més solidari que mai, en no comptar amb la presència de molts escriptors davant la carpa de l’FNAC per signar els seus llibres. Enrique Vila-Matas, Juan José Millás, Judit Mascó, Forges, Andreu Buenafuente, Paula Bonet, Toni Albà, Roc Casagran, Xavi Sarrià i Jaume Barberà entre d’altres han donat suport a la mobilització contra la multinacional que té uns beneficis anuals de 21 milions d’euros i que paral·lelament aboca a la precarietat laboral els seus treballadors i treballadores.
Sempre he admirat els creadors i creadores de contes i històries. Ells i elles ens aporten camins i dreceres de llibertat. Un llibre, una història, un relat, un poema, un assaig ens connecta amb la nostra realitat. Com la realitat d’Eliana Oliveira la protagonista d’Ajudeu-me, la darrera història llegida i de la qual us recomane la seua lectura. Aquesta jove nouvinguda de Brasil ens explica com aconsegueix conèixer i estimar el que fa per sentir-se ciutadana catalana, sense deixar de mantenir la seua voluntat de retornar al seu país d’origen. Una història personal que emociona i ens interpel·la en la nostra condició de ciutadans dels món. Un llibre ple de llibertat.
Mentre que a Catalunya esperen que el Parlament declare festa nacional aquest dia del Llibre i la Rosa, perquè les empreses tanquen i la gent circule lliurement per llibreries, teatres, ateneus, biblioteques i escoles obertes en busca de cultura i llibertat, al nostre estimat País Valencià he escorcollat pel diaris de paper a la troballa d’alguna referència a la festa i cap notícia, sols una referència al premi Cervantes i a la salut del rei a l’acte del seu lliurament. Serà que els valencians i valencianes llegim poc o que la nostra preocupació cultural camina per altres espais de llibertat. Reconec que aquesta diada no és la nostra festa de referència i de reflex de nostre tarannà com a poble, tampoc tinc clar si el 25 d’Abril o el 9 d’Octubre, però permeteu-me certa enveja sana cultural i lliurement parlant. Sobre el tema podríem obrir un debat?
Per sort sempre tenim la Fira del Llibre o la llibreria amiga del barri o del poble que ens acull i recomana lectures plenes de llibertat.
