Al marge de recomanar-ne la lectura, considere que el tema és una part més de la pregunta que es feia a la seua cançó Paco Muñoz en aquella frase Què vos passa valencians. Efectivament les causes del fenòmens que afecten nombrosos nuclis despoblats del País Valencià, cal situar-les a l’èxode rural, especialment fins als anys 60 i 70 del segle XX; la construcció d’embassaments ; les catàstrofes naturals, cas de les riuades; i la construcció i fracàs de diverses colònies agrícoles i industrials.
A les pàgines del llibre abunden exemples clars de l’abandonament dels pobles, les restes que podem veure amb les fotografies ens mostren molts elements d’arquitectura popular remarcables, uns entorns amb encant i, fins i tot, algunes edificacions molts singulars, com és el cas del Teatre Cervantes de la Colònia de Santa Eulàlia .
Tenim, doncs, uns quants centenars de població i masos abandonats al llarg i ample del nostre territori, darrere del qual hi ha el drama de les persones que hagueren d’abandonar-los, per causes alienes a la seua feina, o bé perquè es va dissenyar un embassament en termes de destrucció, o al cas dels moriscos per motius de segregació religiosa i, en altres casos, per un tipus de desenvolupament econòmic expansiu orientat cap al litoral amb sistema de comunicacions centralista entre altres. Ens preguntem, doncs ¿Com és que a altres llocs no ha passat així? L’ exemple més evident el trobem a Gran Bretanya, on ja fa cent anys es va encetar una legislació de protecció del patrimoni històric i el resultats són evidents.
Agustí, autor del llibre, dedica un espai a la qüestió de la recuperació incipient que es fa des de finals del segle passat, molt centrada en la rehabilitació per crear segones residències. Es tracta d’una línia mancada de suport institucional, puix els ajuntaments sols tenen interès, tret d’alguna excepció, en tindre un contribuent més i no orienten ni assessoren pel que fa als materials i al tipus de recuperació que cal fer, per altra banda, no es tenen en compte els impactes mediambientals i paisatgístics.
Una observació final: cal respectar els despoblats, com s’assenyala al llibre, visitar i veure allò que es contempla evitant l’espoli o fer mal als bns, recomanació que ens portaria a que les institucions també haurien de vetllar per la conservació ‘in situ’ d’aquestes restes, les quals podrien ser recuperades en un futur en la mesura que la sensibilitat dels valencians i les seus autoritats canvies.
