El motiu d’aquestes reunions, que en altres partits més moderns sovintegen assembleàries i per tant transversals, en les gavines són escalfadores de cervell i adoctrinadores d’ànimes. Amb la lliçó apresa, conjuminades, carregades de moral de victòria i més valentes que “el Guerra”, eixen totes a una veu, com un tret, a “vamos a contar mentiras, trailará” .
De tots els parlaments al faristol central, uns dels discursos que menys m’han sobtat, potser que algun altre també, ha estat el discurs d’Aznar. El “napoleoncito”, com tenen a gust dir-li alguns dels habitants dels ermots centrals de l’Estat, encara que per ací el mal nom ens semble ben adient també, va soltar diverses perles ben fidels al seu caire, que recalcen l’enorme grau de cinisme que hi disposa, malauradament, com si fos una malaltia de conseqüència crònica, ha contaminat de tal manera la resta de correligionaris, que ja forma part intrínseca de l’ADN de les gavines.
Amb l’ombra allargassada de Bárcenas al carrer, Aznar amb el rostre dur com una pilota de les de baqueta, unflat com un titot, manifesta respecte de la corrupció“ “que puede mirar a los ojos a su partido, para decir que responde de todos sus actos, del primero al último, i que la corrupción es un cancer contra el que luchar” “Cada uno que responda de lo suyo”.
Aznar, potser estigués recordant de la mateixa manera que nosaltres, aquella noticia publicada pel diari “El País” la qual deia, que Francisco Correa, capo de la trama “Gürtel”, amic i testimoni de banda del nuvi Alejandro Agag, a la boda d’aquest amb la seua filla a l’estiu del 2002, al Monestir “d’El Escorial”, va pagar 32.452 euros per despeses per il·luminar la boda esmentada. A Aznar en unes manifestacions a Antena 3, li va parèixer raonable, manifestant “… parece bastante normal que los invitados a una boda hagan regalos” i carregava les culpes de la notícia, a PRISA per publicar-ho, dient que el grup editorial li té tírria.
Com saben per les malifetes ofertes, el “secretari tècnic” de Correa a aquestes terres, “El bigotes”, es va passejar després, com a “Pedro por su casa” pel Palau de la Generalitat i conselleries, essent el “amiguito del alma” de Camps, que li deia a més a més “te quiero un huevo”. De la Gürtel, no cal ni parlar de la trama en els ermots, doncs ací ja anem també ben servits. Indecents.
Aznar va tractar també al discurs, sermonejant els correligionaris, que ara, en aquests moments “no està en juego el futuro del PP sino el de España” posant en dubte les aspiracions dels nous dirigents en açò altre “¿Aspira realment el PP a ganar?” o “¿Donde está el PP? Per què tots són contra ells?. Per a defensar-se diu allò de “un PP más abierto que nunca”, “porque España necesita hoy más PP, no menos”. I a més a més porque el PP, està en la centralidad”, en el eje de la estabilidad de España” “España necesita más Nación, más Estado, más unidad, no menos” . Què ens pareix, Aznar i el PP al centre del ventall polític. Cinisme?, SÍ, i també llops amb vellut d’ovella. I l’Estat plurinacional? On és?. Infamant.
Després d’açò que feia “El feble” a banda de ser amb resset?. Davant de tot el seguici que hi va anar a Madrid, perquè a la sala on hi va pronunciar el discurs, dels caporals de ponent no se’n adreçà cap, tan sols la ministra Báñez, com una ‘showwoman’ de via estreta, tot ple de buidor, va i diu: “Tuve que hacer cosas que nadie realizó”. Marcava així distància en l’etapa Camps, com si ell, quan s’hi feien malifetes impressionants, estigués tot el temps en les escoles de primària estudiant el a i a u.
D’altra banda, el mateix discurs era farcit també de perles com aquesta, mirant la foto de l’agencia EFE de com es burlaren d’ell o es burlaven de nosaltres, els palmers a causa de les rialles posaven cara de bajoqueta amb açò altre, va dir “Somos la comunidad que más ha reducido el paro en España”. Ja podrien, no en podien haver més d’aturats amb el genoll damunt del pit i a terra, i alcen el genoll mig centímetre tan sols per tal d’oxigenar-los.
Mentrestant al País Valencià, la crua realitat ens sobtava una vegada més, en veure un impedit i dependent total, a cura dels familiars, inexperts en tractar-lo com cal, a Castelló de la Plana, perquè la Conselleria de Benestar Social feia quatre mesos que li havia retirat el fisio. Ha estat la televisió, els mitjans de comunicació, els que ho han fet públic perquè el restabliren. A més a més les urgències col·lapsades per manca de personal d’atenció, i llits als passadissos. Tan sols açò dos exemples.
Així que ens hem de creure, que alliçonades les gavines de ponent, amb més Estat i la maquinaria contra l’atur engreixada, trauran de les llistes minvant-les d’aturats, podent fer a la manera anglesa ‘shopping’ per arreu de les ciutats, amb butxaques a vessar de diners i de gent a manta als carrers, honorant-nos el neó com a veles d’aniversari, plantant com cal cara a la vida. Amén. Com diu la meua gata …mèu.
Albal, l’Horta Sud – País Valencià
