Diari La Veu del País Valencià
Gavines insolentes, que vénen votades!!!
El que ofèn o molesta és insolent, perquè és irrespectuós, atrevit, insultant o superbiós, segons el diccionari de l’AVL. Són com es veurà, termes benèvols. Insolent és també, segons el diccionari de sinònims i antònims Teide, descarat, irreverent, cínic, impúdic, fresc, desvergonyit, grosser, groller, petulant, incivil, incorrecte, procaç. No tan benèvols, cal dir-se. També dites i acudits valencians se n’ocupen del mot, parafrasejant-ne diríem que és, “tindre la cara dura, tindre cara de baqueta, tindre més cara que un sac de perres”, “mira que tens valor!.”

De tots aquests mots, fidel a la meua criança, comptant deu abans de dir alguna cosa, sols usaré el benèvol insolent. De les dites: “mira que tens valor”, una delicadesa, una finor vaja, perquè es convindrà que als mots enllistats, hi ha descrits ben forts.

Tot ve per qualificar actes insolents de les gavines del País, perquè aquesta vegada el senyor Jorge Bellver, vénen votades!, aquell que defensava a les Corts del País, en nom de tota la molada, que el valencià ve de l’ibèric, servint-se’n a tallades ben fines, en un acte d’insolència envers el poble valencià, ens han tractat de curts d’enteniment, un greu insult, en tornar a presentar al registre d’entrada de les Corts la mateixa proposició de la Llei de Senyes d’Identitat, que es va derogar el 14 de gener proppassat, per una immensa majoria, afegint-li que s’homologuen els títols de Lo Rat Penat i la RACV, amb els que atorga l’Escola Oficial d’Idiomes. Qualificatiu?, seguisc amb insolent.

Cal dir d’altra banda, que al nostre ADN hi ha els bous, segons interpreten les gavines, per eixe motiu proposen que es declaren Bé d’Interès Cultural –BIC-. Paraula dels zeladors, de les essències pàtries valencianes. Qualificatiu?, seguisc amb insolent.

Una insolència també a la raó, a l’AVL, ens estatuari, a tothom inclosos romanístics i Universitats, i també a la Real Academia Española de la Lengua, així com a la llei, mitjançant innumerables sentències, en titllar-los de “secessionistes”, respecte de la unitat de la llengua. Qualificatiu?, seguisc amb insolent.

El terme secessionista, se’l haurien d’aplicar per botiflers de soca-rel provats, perquè el desenvolupament del valencià l’entrebanquen refusant usar-lo, ja que creuen en un altre idioma superior, criticant la immersió lingüística a les escoles, tot i que el programa integral PIL garanteix al final del cicle, no sols el coneixement de l’idioma del País, sinó de qualsevol altre idioma, per descomptat el castellà, com determina la Llei d’ús i Ensenyament del valencià. En contra també del requisit o competència en valencià, perquè els funcionaris públics ens atenguen amb ell, com determina l’Estatut i la Constitució, respecte de les llengües pròpies. Qualificatiu?, seguisc amb insolent.

Tot plegat una estratègia d’afavorir la llengua estatal imposada des de fa tres-cents-anys, dividint els valencians, seguir desarrelant-los, titllant-los de catalanistes, separatistes i rojos afavoridors de terroristes (Cosidó), recalçant la reialesa, l’aristocràcia, la burgesia aduladora, casposa, cursi i ridícula, els del puntet que deia Valor, els de la coroneta al cap, a qui encara els besen la mà, en contra de les veritables senyes d’identitat, les quals no són altres que traure els excrements de les estores, restituir als calaixos els diners, la mordassa abolida, la Lomce derogada, que l’idioma propi s’ensenye, i les gavines al joquer!!! Qualificatiu?, “mira que tenen valor!!!”

Per tot, davant aquestes coses, com que comencen a anar-me-se’n les anguiles del cabàs, concloc que insolent és un qualificatiu molt prim, repasse l’enllistada i afegisc: incorrectes!!!, petulants!!!…

Retrac per altra banda, alhora, acomiadant-me de l’Antologia del País Valencià, Editada per l’AVL, allò que deia l’Estellés “Pel riu pujaven veus, que venien del fons dels segles. Demanen ésser lliures. Sense cadenes”.

Joan Puchalt
Albal, l’Horta Sud – País Valencià

Comparteix

Icona de pantalla completa