És el cas de Luis Maria Ansón Oliart, que com a home talentós, fidel servil de la causa borbònica al socaire de la qual ha fet, sense llevar-li mèrits personals, una important poltrona. Només cal donar una ullada a l’impressionant full de servicis prestats, així com als seus innombrables articles i llibres sobre la defensa de la causa; considerant-se, per eixos motius, ésser un dels amos de l’Estat.
Ansón és un lliberal conservador, cosa que literalment sona bé, però, de difícil ubicació, al meu parer, al ventall polític, perquè a la pràctica ha estat una ideologia moguda al llarg del temps, segons li hagen anat els vents pels seus interessos, els quals quan no li han sigut benignes, ha emprat a orris el cop d’estat, farcit d’autoritarisme, en algun cas força insuportable, per no dir una cosa ben grossa, seguit de períodes “democràtics” controlats absolutament per ella.
De les democràcies controlades, aquesta, empestada d’una flaire de degradació política, corrupció econòmica i portes giratòries, a l’estil dels cacics del segle XIX, però de formes modernes, sense que els controladors empoltronits hagen engegat necessàries reformes en profunditat d’aquelles lleis que la sustenten, les quals són demanades a crits, i no tornant tampoc els diners aquells individus beneficiats per activa i per passiva del tres per cent de les contractes, i el que penja.
Comptat açò, que ja se sap, després a qui ho denuncia, l’amenacen amb dossiers sinistres, com a Pablo Iglesias, a qui Luis Maria Ansón Oliart, l’eminent periodista, un dels pretesos amos de l’Estat, amenaça anunciant que n’hi ha un seu que suposadament s’hi troba al Centre Nacional d’Intel·ligència, CNI, com ha fet públic en un recent article al diari “El Mundo”, del qual és, com també sabem, columnista espiritual.
Ansón, que passa endemés de periodista excels, d’editor cabal i cabdal, fundador de diaris, home de bé, que ha presidit fins i tot recalçant-li l’aura el concurs de “Miss Espanya”, ha deixat palès amb l’afer, presumptament no siga cosa, que es mou pels cercles importantíssims de poder, a mode de llanterner del Watergate, i haurà de confirmar demostrant amb pèls i senyals, amb caretes i ullets, si li resta vergonya torera castissa de qui, de com i de quan, ha obtingut la informació amenaçadora referida del president d’un partit polític, completament oposat a la seua ideologia.
Cal dir que del CNI, agència o organisme estatal, pagat de diners de tots, a la qual, per altra banda, cal ha de reconèixer-li eficàcia en el seu treball, sobretot en la lluita contra l’amenaça global terrorista, els seus responsables polítics, hauran de donar també les explicacions oportunes, corresponents i convincents, pel bé d’ells, i de tots.
Comprenc ara millor les rialles i crits al cel de plutòcrates de l’estil d’Ansón, els seus escolans, quan Podemos, en declaracions a la premsa al Congrés de Diputats a Madrid, arran d’un possible govern d’esquerres, sorgit a les votades del 20D, va demanar al PSOE, necessari coparticipant del mateix, una vicepresidència, el control del CIS, del CNI i del BOE.
Amigues i amics, adéu amb Estellés, el poeta del poble, a Antologia del Mural del País Valencià, editat per l’AVL “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. Participa en el ball, la festa, dóna les mans al teu germà. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu!”
Albal, l’Horta Sud, País Valencià, de l’any que l’AVL li ret homenatge a Sor Isabel de Villena, referent de la més preuada senya d’identitat del valencians, la seua llengua.
