El Servei de Subministraments de l’Hospital la Fe desenvolupava des de la seua fundació tot el servei logístic i administratiu que comporta l’abastiment de l’hospital, amb un nivell d’efectivitat i satisfacció més que considerable, però amb l’entrada del PP a la Generalitat i, per tant, a la gestió de la Sanitat Pública, este perdé protagonisme en favor d’OUT-LOG passant, xino-xano, a ser gairebé un òrgan gestor d’aquella.
Les coses anaren canviant ràpidament decantant diverses gestions i prestacions de serveis propis cap a empreses privades: la cuina, el manteniment, la jardineria, la central d’esterilització, el manteniment informàtic, la bugaderia… decretant alhora com a llocs de treball a extingir alguns dels que gestionaven tot allò. La transferència de públic a privat era ja una obsessió de la Conselleria de Sanitat, i mentre el mateix hospital perdia protagonisme en la seua gestió, el guanyaven les empreses que gestionaven allò, entre elles OUT-LOG.
Amb esta dinàmica i sota el càrrec de cap del Servei de Subministraments Rafael López, s’inicià la incorporació de l’empresa OUT-LOG als treballs logístics de l’hospital, la qual anava apoderant-se o subcontractant tota mena d’activitats, per la qual cosa se substituïa el personal propi per personal de l’empresa contractada mal pagat, precari i poc format, cosa que comportà inevitablement un ràpid deteriorament del servei.
Del que es tractava era de fer caixa al més ràpidament possible, i malgrat les insistències del grups de l’oposició a les Corts Valencianes (com per exemple del portaveu de sanitat socialista Ignasi Subías); que es demostrara negre sobre blanc que era més rendible la privatització de serveis sanitaris que no la mateixa gestió, allò mai no es demostrà perquè tot sabien que allò no era possible.
L’empresa OUT-LOG anà acaparant contractes i ampliant les seues activitats any rere any dintre l’hospital amb total suport del caps, els quals li han posat, fins i tot, personal especialitzat del mateix hospital per reforçar-ne les funcions contractuals.
A més a més, OUT-LOG no sols cobrava i cobra l’estipulat al contracte puntualment, sinó que a banda cobra tots aquells serveis ocasionals que li són encomanats encara que siguen propis de la seua funció com, per exemple: esta empresa trasllada a diari de l’Hospital la Fe de Malilla a l’Hospital de Campanar tot el material sanitari i fungible que aquest necessita i després torna a Malilla carregat amb la roba que es llava a la bugaderia de Campanar i el material esterilitzat allí, ja que a Malilla no hi ha ni bugaderia ni central d’esterilització suficient. Doncs bé, si a un d’aquestos viatges habituals cal traslladar, per exemple, una taula d’un hospital a l’altre, allò es considera un servei extraordinari i es factura a banda, malgrat fer el viatge igualment i, a més a més, molt més car que si es demanara a una empresa de repartiment de les que a diari acudixen a l’hospital.
Al plec de condicions pel qual s’adjudicava el servei de logística de l’Hospital la Fe, tant el de Malilla com el de Campanar i els ambulatoris i centres de salut de la seua àrea, es definia clarament que l’empresa adjudicatària es comprometia a instal·lar pels seus mitjans i a cost seu tota la infraestructura que calguera per col·locar, mantindre i gestionar en condicions el material sanitari i fungible, no sols al magatzem general, sinó també a tots els magatzems auxiliars distribuïts per tots els serveis de l’àrea de salut. Aquesta tasca es féu, però usant gran part de les prestatgeries de propietat de la Fe que s’havien buidat després de traslladar l’hospital de Campanar a Malilla així com plataformes elevadores, transpalets i més de tres-cents palets de plàstic homologats que quedà en ús de l’empresa.
Tot estava i està al servei d’OUT-LOG, tant és així, que el seu gerent Miquel Sanfèlix es passeja pels despatxos com un autèntic amo malgrat saber la direcció de les deficiències en la prestació del seu servei, de les reiterades queixes de les supervisions per les fallides d’abastiments que ocasiona, del caos de material que hi ha a alguns d’aquests magatzems secundaris i el principal… tot és en va.
La incompetència d’esta empresa en matèria de repartiment ha arribat a posar en perill el personal, tant el propi com de l’Hospital en repartir, per exemple, la medicació o el material per als laboratoris de forma inadequada, i malgrat haver-se denunciat açò, ho nega i els caps de l’Hospital li donen més credibilitat al que l’empresa diu que no al seu personal denunciant.
Des de fa més de dos anys, la secció sindical d’UGT de l’Hospital posà en coneixement i per escrit del director econòmic, aleshores Pedro López, tot el rosari d’incompliments de contracte que van haver i les queixes dels professionals sanitaris, però mai no es féu res per, ni com a mínim, exigir-li a Sanfèlix que complira el pactat: és l’amo, aquell tocat per la gràcia del poder.
En temps de Zaplana, la Direcció General de Sanitat de la Conselleria estava en mans de Marcià Gómez, mà dreta del conseller Serafí Castellano, i quan este va ser nomenat a la dita Direcció General, era metge interí a l’Hospital la Fe, i aleshores legalment no es podia reservar la plaça si aquesta s’abandonava pel motiu que fóra, i a ell se li va reservar. Tota una jactància de puixança. Este va ser el qui organitzà el què i el com i, segurament el per a qui, anava a ser la logística de la Fe ja abans d’acabar-se de construir el nou hospital, de tal manera que aquella empreseta que prestava aquest servei a l’Hospital General de València d’una forma més que qüestionable, es convertí de la nit al matí en el súmmum de la modernitat logística, tant és així que Sanfèlix es dedicà, mentre es construïa el nou hospital, a organitzar-s’ho tot: mesurant, cubicant i visitant amb freqüència el magatzem general que estava a la Fe de Campanar, entrant i eixint d’ell com Pere per sa casa amb l’ajut dels tècnics de l’hospital. Com podia dedicar-se a organitzar res si en teoria no se sabia a qui s’anava a adjudicar el servei? Estava ja tot lligat i ben lligat dos anys abans d’acabar-se les obres de la nova Fe.
Es va vendre a bombo i platerets la incorporació per part d’OUT-LOG de sis robots Agus de fabricació valenciana per a la distribució automàtica per l’hospital, com una cosa revolucionària, però mai no es posaren en marxa ja que la infraestructura de l’hospital no permet el trànsit d’aquells. Una errada més entre les moltes que hi ha hagut. Cada robot permetia contractar sis persones menys o siga trenta-sis.
Es va publicar que s’incorporava un sistema de gestió logística informatitzada superavançat, cosa que deixa molt a desitjar amb uns carruatges giratoris com de fira que emmagatzemen material i que ja eren obsolets quan s’instal·laren o un sistema informàtic que no és compatible amb el que usa l’hospital, a saber: l’ORION-LOGIS, per la qual cosa cada dia a les dotze del matí ha de bolcar la informació d’aquell sistema a este, però ho fa de forma incompleta deixant, com es diu al seu argot: al pont, una mena de limbe, part de la informació acumulada, cosa que provoca que des del Servei de Subministraments de la Fe no es puga saber exactament, per exemple, tot el material que ha entrat en eixe dia, el que crea constants problemes ja que pot haver-hi entrat un producte que fa falta, però com no consta al servei informàtic de l’hospital, no se sap que ja hi està, la qual cosa comporta reclamacions, desabastiments i una sèrie de problemes absurds i sovint seriosos.
OUT-LOG està denunciada als tribunals pels sindicats per no tindre els treballadors i treballadores dintre la qualificació professional que els correspon, i que pel plec de condicions del contracte haurien de tindre, perquè amb l’actual li surt més rendible a l’empresa que no el que haurien de tenir aquells. A més a més, el tracte als treballadors és intolerable per part de l’encarregat, un tal Josep Sousa, ja que tot funciona a base d’amenaces. Alguns d’ells han comentat que si no fóra per la situació laboral que en general hi ha, allí no treballaria ningú.
Les deficiències i incompliments del servei de logística prestat per OUT-LOG han estat coneguts pels cap dels serveis de l’Hospital des de fa anys, però fa la impressió que els que hi havia per sobre d’ells els havien donat ordres d’immunitat total. Els caps indicats davant els informes sobre els incompliments de l’adjudicatari miraven i miren cap a un altre lloc i les advertències que els hi fan eren i són molt febles, més que l’ordre de col·laboració que no d’admonició malgrat que aquests caps tenen la possibilitat de sancionar per incompliments des de 2.000 a 12.000 euros, però mai no s’ha arribat a aquests extrems ni tan sols quan per deficiències en el control de material algun article ha caducat a la prestatgeria i s’ha hagut de tirar al fem perdent el seu cost, en alguns casos per milers d’euros.
Si OUT-LOG ha estat una part de la trama empresarial muntada pel PP per a drenar diners públics cap a persones particulars o al mateix partit, ho hauran de dir als tribunals, però que el desficaci consentit a esta empresa en la prestació dels serveis contractats és de públic coneixement dintre l’Hospital la Fe, no es pot posar en dubte.
Esperem, com sempre, que els tribunals facen el que els polítics no. Si no es demanen responsabilitats no fem res.
