“Me’n vaig a Chelva a repartir versos pel món, que bona falta en fan!”
Així de gojós anunciava per les xarxes socials el recital al qual m’havien convidat per deferència de l’associació cultural El Gat Negre on també hi prenien part la poetessa valenciana Magdalena García, el mestre i lletraferit Paco Català (arrelat al poble amb ferro roent) i la professora xelvana Maribel Romero. Va ser un dijous de finals d’agost, quan encara l’estiu es resistia a perdre ímpetu malgrat que la nit s’afanyava a allargar-ne els tentacles més enjorn. Serpentejant per la comarca dels Serrans, vam arribar a la localitat una vesprada en què l’astre rei havia decidit ser esplèndid amb nosaltres. He de confessar que, en la primera impressió, el poble desprén una familiaritat i humilitat gairebé commovedores. Impressió que es corrobora quan comences a endinsar-t’hi i descobreixes en els seus habitants una alegria impregnada en el gest. Vam coincidir en la celebració de la “pozalada” (poalada) que consistia a llançar-se aigua uns a uns altres amb poals per anar acomiadant de la manera menys dramàtica les darreres bastonades de l’estiu.
Cartell oficial l’esdeveniment poètic
I va arribar l’hora de l’esdeveniment poètic. Eren les set de la vesprada. El marc era incomparable: un llavador tradicional dels molts que s’hi prodiguen anomenat el Górgol. Un doll d’aigua brollant sobre el safareig banyava d’humitat l’acústica del recinte alhora que va esdevenir l’omnipresent teló de fons. Desenes d’assistents seien agraïts sobre la frescor del pedrís i uns altres tants al voltant del llavador on aguaitaven gràcies a l’espai obert de l’improvisat escenari. Francesc Palanca, en representació d’El Gat Negre va encetar l’acte introduint el tema sobre el que versarien els poemes: l’horta i la cultura de l’aigua. En una primera tanda, els intervinents vam triar autors que havien abordat aquest tema des d’una perspectiva poètica. Destacable va ser la recitació escenificada que van establir Paco Català i Maribel Romero de manera dialògica. Tot plegat, versos de Rosalia de Castro, Antonio Machado i Miguel Hernández van inundar un capvespre de salnitre literari. En una tanda següent, cada un dels poetes vam tenir la llibertat de triar un poema propi per tal d’arruixar una goteta de nosaltres a una concurrència més que receptiva a alleujar-se de la calor. Magdalena Garcia va sorprendre amb un poema del seu geni literari que va provocar un doble aplaudiment agraït com si haguera oferit sucosa ambrosia . El tema, en aquest cas una reflexió original al voltant de la inspiració poètica, va corprendre la sensibilitat dels 120 assistents. Tot seguit, un servidor va llançar-se a la piscina recitant versos en valencià del seu llibre Bocins de mi, bocins de tu. Així vam comprovar la bona consideració que el xelvans serven cap a la nostra llengua, tot i no ser la mateixa d’aquelles contrades. De fet, un públic tan madur que sap comprendre la cultura en la seua globalitat va adelitar-se amb una composició de Paco Català, esguitada d’enginy i sarcasme socio-polític. Per últim, membres del públic van aprofitar l’avinentesa per mostrar les seues dots recitadores, alguns d’ell fent gala d’una memorística i sentiment que ens va bocabadar. Entre ells, Àngel Vázquez Martínez, un altre component d’El Gat Negre, va posar la guinda amb l’immortal i inexcusable Estellés. Com a ressenya final, no podia obviar la intervenció del batle de Chelva, Robert Rubio, una figura que va fer palés el valor que el camp revesteix per a ell.
D’esquerra a dreta, Paco Català, Maribel Romero, Magdalena Garcia i
Llorenç Garcia en els moments previs a l’acte.
I aquella vesprada, finalment vam acomplir la missió col·lectiva de vessar versos a doll pel món. Tots amarats amb la impressió final que cada habitant de Chelva era un vers lliure i que junts feien del seu poble un poema de mètrica exquisida.
