La passejada del dissabte a ViIlafamés, entre altres coses, va evidenciar que tenim un nombre d’oliveres centenàries al nostre terme municipals molt superior al que hi ha catalogat, i això que sols férem un itinerari curt i que va haver-hi molts indrets que quedaren sense cobrir. De la mà de Josep Miralles, escriptor, mestre i una persona apassionada pel patrimoni cultural, van anar endinsant-nos en la història de l’oli des d’èpoques primitives fins als nostres dies, a les grans gelades conegudes, com, per exemple, les dels cinquanta del segle XX, que acabaren amb moltes oliveres, i la solució que es va adoptar tallant-ne la copa d’algunes .
Amb una cinta en mesuràrem una vintena, totes superaren les dimensions exigides per la llei de Patrimoni Arbori per ser catalogades i tindre protecció genèrica. La passejada també ens serví per veure un parell d’eres que continuen oferint les seues característiques, així com també corrals i un excepcional forn de calç.
Concloguérem la marxa tenint clar com aquestes rutes per l’entorn rural del pobles han de servir no sols per a gaudir de la natura, sinó per estimular la protecció de l’entorn del nucli antic que es ja Bé d’Interès Cultural (BIC). Les autoritats, Ajuntament i Conselleria, tenen pendent la tasca de catalogar un ric patrimoni, el de les oliveres, i també el de les garroferes, tasca que pot comptar amb l’ajut de la ciutadania, evitant espolis i la destrucció. Es parlà també de la possibilitat de crear una marca d’oli mil·lenari, de netejar camins, i de fer possible que els camps d’oliveres abandonats puguen ser oferits en ús a persones amb ganes de posar-los en producció.
Les fotos que adjunte parlen per si mateix.
