La interdependència econòmica, en el món globalitzat que impera en l’actualitat, afecta la ciutadania de manera cada vegada més visible. En aquest sentit, els factors que influencien en el preu de l’energia en un territori qualsevol són sempre diversos.
A l’Estat espanyol el rebut de l’electricitat s’ha encarit un 21% de mitjana en el primer trimestre del 2017 respecte al mateix període de l’any anterior. Aquest encariment es pot relacionar amb l’augment dels preus del gas natural en el mercat internacional o amb la menor producció d’energia nuclear per part de l’Estat francés, si pensem en raons relativament remotes. Però també podem trobar causes no tan allunyades, si ens fixem en la poca aigua que hi ha als embassaments del nostre estat (un 59,49% a 4 d’abril de 2017 davant del 69,71% de mitjana dels últims 10 anys durant la mateixa setmana) o en una producció energètica menor dels parcs eòlics, a conseqüència tot de la tan capritxosa meteorologia.
Si els valencians i les valencianes volem quedar-nos només amb aquestes explicacions sobre els preus energètics, potser hauríem d’assumir la nostra situació de poble dependent. Callar i anar fent.
Les decisions en matèria energètica es prenen des de Madrid i les “ordres” són dictades des de l’oligopoli energètic representat per grans companyies de l’IBEX 35, que tothom coneixem. Des de Madrid s’aposta per la generació d’energies no renovs, únableicament controlada per aquestes empreses. Prova d’açò és el ja famós “impost al sol”. L’energia pot ser més barata. O, almenys, això ocorre en molts altres països europeus amb un PIB major que el que hi ha al País Valencià. En aquest sentit només cal recordar que som uns dels territoris amb més pobresa d’Europa juntament amb gran part del sud i de l’est del continent.
El poble valencià no pot decidir una política energètica més sostenible. Tampoc pot apostar per incentivar la generació d’energia per part de cooperatives i empreses mitjanes en consonància al nostre tarannà històric en matèria d’organització productiva. Ni té capacitats per poder eliminar la pobresa energètica que afecta cada dia que passa a més persones.
A aquesta situació, s’afegeix la infrafinanciació del nostre territori ja assumida pel Consell de la Generalitat Valenciana, tots els partits de les Corts, la mateixa societat valenciana i fins i tot pel Govern estatal, la situació es magnifica. Tot i això, aquest 4 d’abril el ministre espanyol d’Hisenda i Funció Pública Cristobal Montoro ha presentat el projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2017 i estan previstos per al País Valencià quasi 300 milions menys que l’any passat. Per altra banda, aquests dies, el ple del Consell ha sol·licitat l’adhesió al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) del 2017 davant el retard del Govern estatal en tirar endavant la reforma del finançament autonòmic. Uns diners que vindran i que s’hauran de tornar amb els interessos pertinents sinó és que decideixen perdonar-los (els interessos, clar). Però si a més a més agreguem l’espoli fiscal que patim, encara no reconegut per la majoria social valenciana, l’escàndol s’agreuja.
Tot això, caldria preguntar-se si volem tindre el protagonisme de la nostra pròpia història o esperar a veure què fan o no fan els altres per nosaltres. El món està fet per persones valentes. I són les persones valentes qui prenen les seues pròpies decisions, des de la solidaritat i la cooperació, però, sense perdre la dignitat ni allò que és seu.
