Li diuen Quico Algaba i és professor i membre de l’Assemblea de Professorat de Filosofia del País Valencià. Ens hem reunit per portar a terme una conversa seriosa. El tema és greu i assenyat, molt preocupant. “La filosofia entierra siempre a sus enterradores”, assegurava al ministre Fernández Bello. Quico necessita accions. Necessitem una mesura determinada: imprescindible.
-Bello, membre del Grup confederal de Podemos al Parlament de Madrid, preguntà el darrer juny a Méndez de Vigo, ministre d’Educació, si l’assignatura de Filosofia a segon de batxillerat tornaria a ser obligatòria. Aquest, per la seua banda, li respongué que no era competència seua. És cert?
La responsabilitat inicial és del Partit Popular, amb la seua Llei Wert en què la Filosofia va deixar de ser obligatòria. Una llei tan perversa que va posar la Filosofia obligatòria a primer de batxillerat i després inventà una revalida en la qual els alumnes s’havien d’examinar d’eixa Filosofia de primer de Batxillerat en acabar segon. No tardarem a mobilitzar-nos el professorat de Filosofia: la LOMCE no té cap sentit. Però, dins de la quantitat d’autonomia que el País Valencià té, sí que era possible fer una esmena, com es va fer a les Illes Balears i a Catalunya. És al Consell a qui li correspon moure’s, no al Ministeri.
-Però, el Govern del Botànic es va comprometre a modificar la llei i fer de la Filosofia una assignatura obligatòria en segon de batxillerat per a l’any 2016-1017, no és així?
Sí, així és, però allò no passà. A la primera reunió que hi hagué entre alguns representants de l’Assembla de Filosofia amb Joaquín Carrión, director de centres i personal docent i Miguel Soler (PSOE), secretari autonòmic d’Educació, en un moment de l’entrevista, se’ls va escapar: “se nos pasó”, com se’ls hi pot passar una cosa tan elemental? Ja Sandra Moneo, portaveu del PP d’educació al Congrés, després del discurs del president de la REF (Red Española de Filosofia) Antonio Campillo, qui va fer una apologia aferrissada de la filosofia al si del Pacte per l’Educació a Madrid, va assegurar que s’havien equivocat amb l’estatus en què deixava la LOMCE la filosofia.
-Però ells s’autoanomenen “Govern del canvi”…
El que més ens dol és que nosaltres sabem que aquest és el nostre Govern i no ens està escoltant. A l’obra literària Alícia a través del mirall, ella es troba amb la Reina Blanca perquè vol que siga la seua minyona. Però la Reina li posa una única regla: “Melmelada ahir i melmelada demà però no mai melmelada ara”. Doncs, realment, em sent com Alícia. El Decret ara no i abans no: l’any que ve.
-Què va ocórrer amb la PNL (Proposició No de Llei) que es va presentar a les Corts?
Aquesta PNL fou aprovada per tot el Parlament, que es va manifestar favorable a instar el Consell perquè fera obligatòria la Història de la Filosofia l’any 2017-2018: la ciutadania li està exigint que ho faça ja.
-Com explica Marzà, conseller d’Educació, que no s’haja portat a terme aquesta demanda?
El conseller Marzà diu que, en aquest cas, hauria també d’atendre les demandes dels departaments de Tecnologia, Física i Química i Educació Física. Però les reclamacions d’aquests no influeixen amb les nostres, no tenen relació amb el fet que la Filosofia siga obligatòria a segon de Batxillerat, ja que a Tecnologia demanen la instauració d’un batxillerat tecnològic, a Física i Química asseguren que tenen poques hores de Laboratori en el primer cicle d’ESO, però Filosofia no està al primer cicle, per tant, no competeix amb les seues necessitats i Educació Física reclama tornar a tenir una optativa en segon de batxillerat, peticions molt raonables, però que no tenen res a veure amb la nostra.
-Quines són les conseqüències de no aplicar l’obligatorietat de l’assignatura de Filosofia a segon de batxillerat?
Els alumnes que estudiaran psicologia, sociologia…, no poden cursar Història de la Filosofia si estan al batxillerat científic i, si després de tot pogueren cursar-la, a les PAU computaria pel cap alt 0,1, i en un nombre molt reduït de graus (entre els quals, per cert no estan ni el de psicologia, ni el de sociologia), és absolutament anòmala aquesta situació. No computem per a pràcticament cap estudi.
-Com repercuteixen aquestes mesures en el professorat?
– L’any passat tenia a classe de segon de batxillerat tretze alumnes. Des de la meua perspectiva, que és la de la majoria dels professors i professores, és més còmoda la LOMCE, vivim millor: tenim menys alumnat. Això ho dic perquè quede clar que no és cap interès corporatiu que ens dirigeix, no, no és tracta d’açò. El que s’ha de fer és modificar la llei. Moralment no puc recomanar a un alumne que es matricule en Filosofia a segon si sé que a les PAU no li computarà. Bàsicament perquè no pense que l’alumnat haja de reduir l’esforç que implica aquesta matèria per una qüestió merament política.
-Una de les accions que ha fet l’Assemblea de Filosofia és portar una moció als ajuntaments, en què consisteix?
L’Assemblea ha demanat a alguns ajuntaments del País Valencià que defensaren una moció redactada per nosaltres en favor de la filosofia, de la mateixa manera que es va portar a les Corts. Xifres reals: 28 consistoris en tot el País Valencià han dit que sí, hem anat segurament a uns 35 ajuntaments aproximadament i els que encara queden en aquest final de juliol, encara estem a 25. Cal destacar que fins i tot a la Diputació d’Alacant ha eixit: sí. Claustres de molts centres, consells escolars, l’associació d’AMPA’s Gonzalo Anaya, que va donar-nos suport dels del principi…
-A les Illes Balears i a Catalunya sí que han fet troncal la Història de la Filosofia, com és possible?
11 Comunitats Autònomes a l’Estat van modificar els seus respectius decrets de currículum per blindar la Història de la Filosofia al segon de batxillerat. Algú podria pensar que a València no es podia fer perquè les hores de configuració autonòmica s’havien de dedicar a les classes de català, la llengua vernacla, però eixe argument queda desmuntat quan hom comprova que d’entre eixes 11 comunitats n’hi ha dos: el Principat i les Illes, que tenen també llengua vernacla i tot i així fan troncal la Història de la Filosofia al segon de batxillerat.
-Les mobilitzacions de l’Assemblea de Filosofia han sigut constants, insistents, quines repercussions han tingut?
-Arran d’aquestes mobilitzacions que estem duent a terme, i que han suposat una tasca diària, la matrícula en el grau de Filosofia a la Universitat de València, per primera vegada, s’ha quasi duplicat amb 130 alumnes matriculats. A més, la nota de tall per accedir a la titulació mai no havia estat tan alta amb gairebé un 7.
La Filosofia demana a crit esgarrat el que mereix. La clau la té un mag que no vol fer màgia. “La filosofia entierra siempre a sus enterradores… no lo sean ustedes”. Arribarà ja la melmelada?
