Ens referim al canvi climàtic que, definitivament, aconseguirem que s’hi produïsca. Els humans som uns depredadors immillorables. Dels 2 graus com a pujada màxima de la temperatura per generar una catàstrofe –que preveuen els experts–, ja n’hem pujat un. I anem fent camí per assolir el segon, car no posem en vigència les mesures i recursos adients per –en principi– aturar el procés d’erosió i posteriorment, reprendre les condicions òptimes que tenia el planeta posem, cinquanta anys enrere.
Però si l’home és qui ha malmés la seua casa, justament ell és l’únic que pot rescabalar la desfeta. Així, les grans potències, en primer lloc, haurien d’entrar en la dinàmica d’un món sostenible i formar part dels països que ja tenen programes de reducció de contaminació. Evidentment estic referint-me a Xina i els EUA.
Ells són els que més contaminen atesa la seua demografia i l’alt nivell d’industrialització. No pot ser que continuen funcionant com si amb ells no anara l’assumpte; puix l’assumpte ens afecta a tots. I això que els països esmentats, ja estan baix els efectes com ara del trasbalsament meteorològic –a alguns dels EUA–, Estats que abans no ocorrien fenòmens naturals de magnituds catastròfiques estan patint-los i a més, amb certa freqüència.
Cada volta que plou, no plou; diluvia. La sequera quants anys fa que la patim? Ja hem perdut el compte? En quina estació ens trobem? Els arbres floreixen a destemps. Les varietats de taronja que s’han de collir en dues o tres setmanes no valdran res perquè no està fent el fred que necessiten per agafar el seu punt de dolçor, de sucre.
I aviat ens ve al damunt un greu problema. Problema vers el qual les autoritats haurien d’estar fent ja campanyes de sensibilització a la població i als qui treballen la terra, vers l’ús racional i mesurat de l’aigua i ací ningú diu res. Segurament estaran esperant que no en quede per tal de fer restriccions i dir-nos que no la malgastem, que no reguem els jardins i no omplim les piscines.
Bé, hi ha per tot arreu les condicions d’una desfeta l’origen de la qual, el tenim clar: l’escalfament del planeta. Hem vist com les grans corporacions, i també alguns estats, li giren l’esquena a una qüestió de dimensions gegantesques i de conseqüències –potser– irreversibles. Aquesta manca de consciència aconseguirà que les futures generacions s’ho passen d’allò més malament.
I a casa nostra que fem? Podem fer alguna cosa? Doncs sembla que suspendríem directament. Darrerament ha eixit a la palestra el Consell d’Experts de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana, precisament per la seua inactivitat, i a més, un dels experts s’ha donat de baixa . Ens referim a l’ambientòleg i doctor en Biodiversitat, Andreu Escrivà. Aquest especialista i altres companys seus, van estar informats el novembre del 2016 d’una sèrie d’abundants activitats, reunions amb la creació de nuclis operatius.
Algunes altres persones del grup d’especialistes són persones de reconegut prestigi pel que fa al món de la natura i medi ambient com Maria Josep Picó i Xelo Miralles. Tot un operatiu preparat amb especialistes que durant un any, sembla que no han fet res. Mal començament pels partits del «Pacte del Botànic» que sembla que en els seus programes electorals contemplaven unes ciutats menys contaminades, un món més verd i un aire més pur i respirable. Si els tècnics marxen d’avorriment perquè estan un any sense fer res, algú s’haurà de fer mirar perquè dimonis es busquen uns especialistes molt específics, abans de tenir un programa de treball que els ocupe en els quefers propis del seu ram professional, i no tenir-los ahí empantanats rascant-se la panxa. Afortunadament, hi ha professionals als quals deixar passar els dies i les hores sense més, els avergonyeix i marxen.
