Luis Planas, nou Ministre d’Agricultura, va encetar la seua trajectòria professional i política al País Valencià. Nascut al cap i casal l’any 1954, cursà la Llicenciatura de Dret a la Universitat de València i en aquesta precisament fou un els fundadors del revista ‘Barricada’, publicació que sostenia plantejaments radicals d’esquerra Un parell d’anys abans d’acabar la carrera, com altres estudiants van fer, es va acostar al nostre despatx de laboralistes al carrer Cirilo Amorós, 14, on va aprendre l’ofici de forma que en acabar i amb el títol a la mà s’incorporà al col·lectiu d’advocats.
La nostra fou una relació curta però estreta en uns moments històrics rellevants: acceleració de les lluites obreres i veïnals, mort del dictador, començament de la transició… El nostre despatx tenia la seua seu, com ja he apuntat, a València i unes sucursals a Alzira, Canals i Silla, així que Luis va portar els seus casos i venia amb mi o altres companys a Alzira. Un poc abans de les primeres eleccions es va traslladar a Barcelona, on també va continuar fent de laboralista fins que el 1980 obtingué la plaça d’inspector de treball a Córdoba. Cal dir que molts laboralistes deixaren la seua activitat, ja que amb la democràcia i la legalització de les centrals sindicals, no existien possibilitats de continuar per a tothom.
Igualment compartirem militància anticapitalista a l’OEC. El 1982, abans del triomf electorals del PSOE, ens retrobàrem a petició seua a la plaça de la Mare de Deu, teníem amistat i ens va dir a mi i a la meua companya Elia Serrano que s’havia apuntat al PSOE, estava casat amb una cordovesa i en eixa ciutat s’havia incorporat al treball i a la política i que tal decisió era el resultat d’un procés de reflexió que l’havia conduit a la conclusió que l’esquerra revolucionària havia perdut el tren de la historia. Fins i tot ens confessà que havia negociat al seu partit un càrrec.
Ara amb el seu nomenament he recordat aquestes notes biogràfiques del recent nomenat ministre, son quelcom que ha estat silenciat, com si foren d’un passat ocult i que no cal retreure. Algun company o companya ha tret algun greu a les xarxes. Certament, el passat no es pot oblidar i més en aquest cas concret que no hi ha quelcom dolent, més aviat constitueix un mèrit més. Em resta desitjar a Luis èxits i que la seua gestió al cap de les responsabilitats en matèria agrària siga positiva per al nostre camp i la seua gent.
