Com si es tractés d’una introducció als dos museus, per primera vegada es poden contemplar quaranta obres en total, vint de cada part, al Museu de la capital de La Plana. Estem, doncs, davant d’una nova experiència al País Valencià que intenta obrir idees, estímuls i paral·lelismes entre diferents estils i èpoques. Les comissàries de la mostra indiquen que allò que es pretén és comprovar, entre altres elements, són les possibilitats de diversos llenguatges artístics observant si hi ha o no una ruptura amb el passat.
El diàleg entre un Museu de la contemporaneïtat, com és el de Vilafamés, i altres d’una naturalesa diferent, com el de BBAA de Castelló de la Plana, resulta aleshores quelcom excitant i la veritat és que el mateix títol d’aquesta exposició resultat esclaridor: ‘Mirades diferents’. Sí, això mateix, mirades diferents i alhora complementàries. La diferència és tanmateix compartir sensacions, emocions i idees.
L’experiència artística que comentem igualment ens porta a una altra sèrie de consideracions que tenen a veure amb la realitat de país que anem fent. Sovint la centralitat cultural del cap i casal no deixa veure altres aportacions força engrescadores. Certament a València podem gaudir de moltes manifestacions culturals i artístiques i, per això, prou d’altres iniciatives o experiències solen quedar eclipsades. El cas present hi és un mostra del que acabo d’assenyalar. Moltes coses ens passen desapercebudes tant de les comarques castellonenques com les del sud o alacantines. Com que estem parlant d’un tema concret, el de ‘Mirades diferents’, crec que cal remarcar com el Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana, amb més de cinquanta anys d’existència i des del 2001 en un nou edifici, ens ofereix prou elements a conèixer: pintura de diverses èpoques, escultura, les obres de l’antiga Cartoixa, ceràmica (Alcorà, Onda, Ribesalberes…) i noms i obres d’artistes de les comarques del nord, amb la particularitat que al mateix edifici, per cert, molt reeixit com a arquitectura, també tenim el Museu d’Arqueologia i el d’Etnologia. Quant al Museu d’Art Contemporani de Vilafamés, què puc afegir-vos? Resumim-ne: una experiència que des dels anys setanta ha estat capdavantera, ja que ha reunit des de la visió realista les diverses formes d’abstracció.
Des del cap i casal he de valorar el nou impuls que al nord del país esta fent-se veure, especialment amb les iniciatives que des de la direcció del Museu de Vilafamés s’estan impulsant. La visita a ‘Mirades diferents’, objecte d’aquest breu comentari, és una excel·lent ocasió per comprovar la qualitat d’allò que s’ha produït arreu del país i per gaudir d’una bona jornada en un museu excepcional.
