Eren temps de la dictadura de Primo de Rivera amb el suport del Borbó del moment. L’atac i el setge al catalanisme cultural i a la llengua foren immediats a causa de l’excitació de la violència centrípeta deslligada pel catalanisme polític emergent dos segles després del gran impacte borbònic; quelcom que no ocorregué al País valencià i a les illes, aleshores seu d’un regionalisme bastant innocu políticament i on el règim permeté activitats culturals en llengua pròpia. En qualsevol cas, el castellà, com avui dia, era la llengua majoritària a l’àmbit cultural i el setmanari CID (Cultura, Información y Deportes) de Carcaixent s’editava en castellà.
Si reis, aristòcrates, militars i polítics no demanen perdó per la violència que han exercit o han justificat, ells i els seus avantpassats, haurem de suposar que possiblement creuen que feren bé, ells sabran! Al meu iaio li costava molt menys disculpar-se: sols un més després de fer menyspreu de la lletra ‘a’ en el sonet que he titulat Sense tu en l’anterior article, l’abril de 1926 publicà en CID un segon sonet de desagreujament, per si de cas la vocal es trobava dolguda. Com en Sense tu, he adaptat al valencià el sonet de desgreuge que he batejat Si ahir t‘ofenia.
Si ahir fiu un sonet i t’ofenia,
i embrutant ton honor t’eliminava,
enlluernat confesse que em trobava
i copsar l’impossible pretenia.
Què seria sens tu de l’alegria?
La bellesa malferida quedava
de l’amant, l’altre amant ja què esperava?
Si t’absentes, l’amor no existiria.
Sens tu la humanitat està embossada,
amb la fraternitat essent quimera
malgrat que el món té feina assegurada.
I, finalment, mira, lletra estimada,
que si tu agonitzes ben bé poguera
viure la mort, més la vida és vetada.
Algú m’ha suggerit que li vindria de gust llegir també els sonets originals. He inclòs dues imatges en el lliurament a Diari La Veu. Podran apreciar vostès que aquest segon se sembla més a una traducció. Sense tu és una adaptació que exigeix força canvis pel fet de d’haver suprimit la lletra ‘a’.
