“Alea iacta est”
-JULI CÈSAR-
Haig de reconèixer que les meues prediccions sobre el procés no s’han complert. La repressió del dia 1 d’octubre a càrrec de les forces de l’Estat, desplaçades a Catalunya setmanes abans (Piolins), va estar un dels principals detonants perquè la situació es capgirés i el president Puigdemont declarés la Independència de la República Catalana (fent efectiu el resultat del Referèndum), dies després (per uns pocs minuts per cert, doncs, després la va deixar suspesa a l’espera de futures negociacions amb l’Estat i la mediació de l’exterior). Poc després el mateix president i alguns dels seus consellers van marxar cap a l’exili per tal d’evitar l’acció venjativa i lamentable de la Judicatura espanyola, acusant-los de rebel·lió, de sedició, de malversació i de no sé quantes coses més.
Al llarg de tot aquest any hem escoltat mentides a dojo (Fake News), a càrrec del govern de l’Estat i també dels mitjans de comunicació estatals (públics i privats). Fins i tot el rei, que hauria d’haver exercit d’àrbitre, es va sumar al crit de l’“A por ellos!”, en un discurs lamentable que el va deixar del costat dels repressors, sense tenir cap paraula de condescendència amb tots els que havien rebut els cops de porra. La Fiscalia, alhora, va dir que la resposta de les forces de seguretat havia estat proporcionada i fins i tot s’ha atrevit després a encausar les mateixes víctimes. Recordem que un dels ferits als col·legis electorals va perdre un ull a causa de l’impacte d’una pilota de goma, que, per cert, tenen prohibida la seua utilització els antiavalots (al territori català almenys).
Tot això va indignar moltíssims ciutadans catalans i també molts espanyols. Uns altres viuen al “limbo” i es creuen totes les mentides i mitges veritats dels polítics, amb l’altaveu dels mitjans de comunicació estatals. La veritat és que tots s’han omplit de “glòria” en aquest assumpte.
A continuació va venir la vergonyosa aplicació de l’article 155 de la Constitució (inèdit fins aleshores) en el que van suspendre l’autogovern i van deixar al poder la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, encara que va delegar totes les funcions en el delegat del govern a Catalunya, Enric Millo.
Després de tots aquests esdeveniments va vindre la judicalització del procés, on el jutge Llarena ha esdevingut el veritable defensor dels valors de la pàtria: “¡Una, Grande y Libre!”. L’acusació de rebel·lió pels líders polítics i pels activistes de les entitats cíviques (Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, empresonats des de fa gairebé un any), l’exili d’alguns dels membres del govern, amb el President Carles Puigdemont al capdavant, la presó preventiva pels que s’han quedat ací (Junqueras, Forcadell, Romeva, Forn, Rull, Turull, etc…), demostra que l’Estat ha decidit fer una causa exemplar, on no cal la negociació ni el diàleg amb els “rebels”.
Fins ací, el relat dels fets d’ara fa un any, i després d’açò, ningú amb una mica de seny no pot dubtar que estem vivint un canvi del qual parlarà la Història al llarg dels anys. Sembla que la Constitució del 78 ja no és vàlida i caldrà fer una altra transició. Catalunya ja no es conformarà amb ser una autonomia i la resta dels territoris, tard o d’hora, també es preguntaran si l’Estat que heretaren del franquisme és el que millor s’assembla a les seues expectatives (p.e. està la qüestió de la Monarquia…).
Tot ha estat per una “burrera” dels governants (sobretot del PP) per no haver reconegut l’Estatut que van votar tots els catalans en referèndum i que després van retallar de manera dràstica, recollint firmes al llarg de tot l’Estat i denunciant-lo al Tribunal Constitucional. Ara han de reconèixer el dret a decidir, amb el qual estan d’acord la immensa majoria dels catalans, i també molts espanyols, i no es comprèn que el que s’ha fet a altres llocs (el Quebec, Escòcia, etc.) no es pot fer ací. Hi ha molts juristes que s’han pronunciat sobre la possibilitat que l’actual Constitució permet aquesta consulta, però la veritat és que hi manca el més important: La voluntat política per dur-la a terme.
Ja per finalitzar aquesta primera entrega, voldria remarcar la reacció que el procés ha activat a tot l’Estat, amb retallades dels drets més elementals (expressió, reunió, manifestació…) i que ha portat fins i tot a posar a la presó rapers, twiters, actors, etc. També s’han revifat les manifestacions de caire feixista, com va passar el 9 d’Octubre de 2017 a la ciutat de València, i que enguany s’han tornat a repetir però amb menys èxit que l’any anterior, ja que el dispositiu policial estava més preparat per a aturar-les.
(Continuarà…)
