VALÈNCIA. L’avançament electoral decidit per Puig, en contra de la voluntat del seu soci de govern, Compromís, ha donat bons resultats als socialistes valencians, que han obtingut més de 584.000 vots (27 escons) en aquestes eleccions autonòmiques enfront els 509.000 suports (23 diputats) que el partit va obtindre el 2015.
A pesar que fa quatre anys els socialistes van patir els pitjors resultats de la seua història, l’aliança del PSPV amb Compromís i Podem, en el que es va conéixer com el Pacte del Botànic, va permetre posar fi a vint anys de majories absolutes del PP.
Puig va accedir al càrrec després d’una dura negociació amb Compromís i amb la seua líder, Mónica Oltra, qui finalment va acceptar el càrrec de vicepresidenta, però es va veure obligat a reforçar el seu lideratge intern i a buscar l’equilibri amb els seus socis, en una fórmula de govern inèdita fins aleshores a Espanya.
De caràcter amable i tranquil, Puig ha sabut sortejar els conflictes oberts en el si d’un executiu de “mestissatge”, que s’ha mantingut pràcticament intacte en aquests quatre anys.
Ni les diferències entre socialistes i Compromís en algunes polítiques, especialment en matèria mediambiental, urbanística o econòmica, ni l’abstenció del PSOE en el Congrés que va facilitar la investidura de Mariano Rajoy com a president han fracturat aquest pacte “a prova de bombes”, com ha repetit Oltra en diverses ocasions.
I ni tan sols l’última decisió de Puig d’avançar les eleccions autonòmiques i fer-les coincidir amb les generals –que va causar el major desacord amb Oltra– han aconseguit paralitzar el Consell, que ha continuat governant i ha portat endavant diverses iniciatives estant ja en funcions, com la regulació de les llicències VTC.
Com a líder dels socialistes valencians, Ximo Puig ha hagut de recuperar la confiança ciutadana en un partit que va eixir molt danyat de les eleccions del 2015 i s’ha vist obligat a defensar el seu lideratge, una cosa que en aquests quatre anys s’ha posat en dubte en més d’una ocasió.
Va haver de superar el revés que Susana Díaz (a qui va donar suport públicament) perdera les primàries del PSOE enfront de Pedro Sánchez, la qual cosa va animar al sector “sanchista” del PSPV a disputar-li la secretaria general el 2017. Puig va eixir victoriós de la disputa, en imposar-se a l’alcalde de Burjassot, Rafa García.
La dimissió de l’alcalde d’Alacant, Gabriel Echávarri, pels seus problemes judicials després d’una llarga agonia, i la detenció de l’expresident de la Diputació de València i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, han marcat també el seu mandat com a secretari general del PSPV.
No obstant això, malgrat els intents de l’oposició, no sembla que cap d’aquestes qüestions haja danyat el seu lideratge ni dins ni fora del Partit Socialista, on Puig ha sabut superar les seues diferències inicials amb Pedro Sánchez i situar “el problema valencià” de l’infrafinançament damunt de la taula.
Puig, el sisé president de la Generalitat de l’etapa autonòmica –el segon socialista, després de Joan Lerma–, és periodista de formació però porta més de 30 anys en política, on ha sigut cap de gabinet de Lerma, diputat provincial, autonòmic, nacional i, sobretot, alcalde durant dèsset anys de la seua Morella natal.
Des del primer moment, Ximo Puig va adoptar un to institucional, tranquil i conciliador, que ha mantingut durant tota la legislatura, fins i tot en els moments més crítics, i que li ha permés sortejar amb èxit els conflictes puntuals dins del Consell.
Ha sabut traure profit d’aquests quatre anys de govern i de l’avançament electoral, aconseguint que els valencians tornen a confiar majoritàriament en el seu partit.
