Disculpeu que esquince l’idioma fent servir un castellanisme flagrant davant un terme amb el qual ni la normativa s’acaba d’aclarir en relació amb el vocable adient. ¿Guingueta, quiosc de begudes, baret? Ho sent, però és que en el meu cervell només ressona el castellanisme cru: xiringuito (us el servisc adaptat perquè el pugueu digerir millor).
Xiringuito és el mot que ja anava avantçant-se a l’estiu pel desgast que té la pobra paraula de fa molts mesos ençà. Ha patit un procés de prostitució que l’ha feta virar semànticament cap a viaranys insospitats quan sols era un barracó que aconhortava plàcidament els banyistes de la platja sota l’inclement sol estival. De colp i volta, veus que segresten el terme sense clemència del seu oasi canicular i el duen a un soterrani fosc i sense brisa. Emmordassat, xiringuito passa a aplicar-se en to denigratori a col·lectius que defenen les dones maltractades per la superioritat física de certs hòmens. Xiringuitos passen a denominar-se, amb cadència admonitòria, els grups que adverteixen dels perills del calfament climàtic global i de la degradació del medi ambient. Xiringuito (a ser possible acompanyat de l’adjectiu sectari) és que qualsevol sector social desfavorit passe a reivindicar el seu lloc en la societat en peu d’igualtat. I tot, segons aquesta gent que malvén la paraula, perquè darrere s’oculten interessos econòmics espuris. Això és un xiringuito.
¿No deu ser que metàfora d’un lloc en un dia assolellat com a punt de trobada de gent de diverses ètnies i condicions en harmonia siga un signe dels temps que no cap entre les denses teranyines del seu cap? ¡Quina joia aquells anys en què les dones callaven els maltractes conjugals, els ecologistes que podien censurar que Fraga es banyara a Palomares es trobaven en mode silenci; els treballadors obeïen sense dir ni pruna al senyor feudal…, perdó, al patró, i els LGTBI estaven arrecerats en la invisibilitat de l’armari! (A tot estirar hi havia Arévalo per contar acudits de marietes).
Doncs res. Encara queden dies de sol, així que aprofiteu tots els xiringuitos abans que nuvolots sobre l’horitzó ens porten patriotes amb samarreta de l’exèrcit espanyol (algú dels quals fugí del servici militar). Conta certa profecia que tancaran tots els xiringuitos amb clau i forrellat i, en el seu lloc, hi instal·laran una caserna on penjaran una bandera rojigualda de 10 x 3 km. Tot seguit, marxaran a navegar en un iot per Saint-Tropez amb diners de subvencions públiques mentre advoquen per la dissolució d’ajudes socials. Bon estiu!
