Durant quaranta setmanes
he dit el que m’ha rotat,
satíricament i en versos.
De tot el que tenia ganes,
i dels temes més diversos,
de tot, doncs se m’ha editat.
Han estat quaranta planes,
però avui tot s’ha acabat.
Han estat quaranta els dies,
com la quaresma, per cert;
i el diluvi universal;
els que a l’Horeb passà Elies;
i el mateix Crist al desert;
i vull deixar per al final
que David vencé a Goliat,
al cap de quaranta dies
des que l’havia reptat.
Avui, però, s’ha acabat.
Desitge que sigueu feliços
la redacció del Diari
(els rebels i els submisos)
i el senyor secretari,
les correctores i el director
i tot el públic lector.
Adéu, ho dic amb tristor,
però això és el que hi ha
i me’n vaig a seure al sofà.
