VALÈNCIA. El cooperativisme agrari és un sector amb un pes important dins de l’economia valenciana i un element central de la vertebració socioeconòmica del País Valencià. En tot el territori hi ha 365 cooperatives d’aquest tipus i donen feina a 19.804 persones, segons les últimes dades disponibles, corresponents a l’informe socioeconòmic del Cooperativisme Agroalimentari Valencià del 2017.
Tot i estar tan esteses pel territori i exportar productes a diversos països, les cooperatives agràries tenen diversos reptes a afrontar per a mantindre la seua viabilitat econòmica i la seua trajectòria, que, en alguns casos, com ara els d’Algemesí i Pedralba, arriba ja als 100 anys d’història. Una de les seues principals febleses és l’atomització.
La mida reduïda i la disseminació que caracteritza les cooperatives agroalimentàries els resta competitivitat en l’actual context de mercat. Tant és així que la majoria de les cooperatives agràries valencianes, concretament el 64,3% (235 de les 365 existents), facturen menys de 2 milions d’euros, mentre que únicament 4 entitats –és a dir l’1,1% del total– superen els 50 milions.
Així ho va explicar el secretari autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Francisco Rodríguez Mulero, durant l’acte de celebració del centenari de la cooperativa de Pedralba. Rodríguez Mulero va aprofitar la seua intervenció per a animar les cooperatives a escometre processos d’integració que permeten incrementar els seus nivells d’eficiència i professionalització i, per tant, els seus volums de negoci; fet necessari en un context de mercats globals summament exigents.
“El cooperativisme no és només un moviment de gran arrelament en la nostra terra, sinó que és també una part fonamental de la solució als problemes del sector agrari”, va insistir el secretari autonòmic. En aquesta línia, des de la Conselleria d’Agricultura animen les cooperatives menudes a unir-se per a ser més competitives.
Per a fer-ho des del Consell es va posar en marxa l’any 2017 el Pla Director del Cooperativisme Agrari Valencià 2017-2023, en el qual s’inclouen ajudes destinades a afavorir processos d’integració, junt amb un altre tipus de mesures de caràcter formatiu per a socis i consells rectors, així com accions col·lectives adreçades a promocionar els productes cooperatius.
Segons les dades facilitades per la Conselleria, les ajudes destinades a aquesta finalitat en les convocatòries corresponents al 2017 i al 2018 ascendeixen a un poc més de 3 milions d’euros. Així mateix, el Pla Director ha disposat una línia de fons per valor de 170.000 euros per als anys 2018 i 2019 que s’estan emprant per a sufragar accions formatives tant entre el personal tècnic com entre els membres dels consells rectors i els socis.
Processos en marxa
Des de la Conselleria assenyalen en un comunicat que el Pla Director està oferint “resultats prometedors”, ja que ha propiciat la posada en marxa de quatre processos d’integració en sectors com els cítrics, el vi o l’oli. En aquestes iniciatives integradores s’han implicat una trentena de cooperatives i les ajudes de la Generalitat destinades a les entitats participants superen els 2,2 milions d’euros.
“El segle XXI és el segle de la integració cooperativa perquè les cooperatives han de ser el motor, la punta de la llança, de la modernització del sector agrari valencià, ja que són empreses que no poden deslocalitzar-se. Per tant, aconseguir la seua viabilitat econòmica constitueix la millor fórmula per a preservar el territori i combatre el despoblament”, va assenyalar Rodríguez Mulero.
També el president de la cooperativa de Pedralba, Valentín Merino, i l’alcaldessa de la localitat, Sandra Turégano, van expressar durant la commemoració del centenari de l’entitat local la necessitat d’apostar per la unitat del sector i la millora de la seua eficiència.
