El 80% de les persones sense llar han patit violència física o verbal

València xifra en 568 el nombre de persones que viuen al carrer i en 220 les que passen la nit en albergs
12 desembre 2019 06:00h

El passat 24 d'octubre el personal de 13 entitats d'atenció social i quasi 600 voluntaris van recórrer la ciutat per a elaborar el cens. / ISMAEL CHACÓN


VALÈNCIA. Cada vegada és més habitual trobar persones que viuen als carrers de la ciutat. Gent sense llar que té el carrer com a únic refugi. L'Ajuntament de València ha donat el primer pas per a abordar la situació d'aquestes persones i donar resposta a les seues necessitats elaborant el primer Cens de Persones sense Llar de la ciutat.

Es tracta d'un col·lectiu molt vulnerable i molt exposat a patir agressions de diferents tipus. De fet, l'Ajuntament assegura que el 81% de les persones enquestades ha patit algun tipus de violència física o verbal. En el cas de les dones, 1 de cada 4 ha siguts agredides sexualment.

El passat 24 d'octubre el personal de 13 entitats d'atenció social i quasi 600 voluntaris van recórrer la ciutat per a 'censar' les persones que es troben en aquesta situació i poder radiografiar el problema, segons ha explicat l'Ajuntament. Així, han participat Accem, Asociación Natania Asociación Valenciana de la Caridad Bokatas ONG, Cáritas, Cepaim, Comité Ciudadano Antisida, la Creu Roja Espanyola, Fundación Salud y Comunidad, Médicos del Mundo, Misión Evangélica Urbana, RAIS i Sant Joan de Déu.

Aquesta és una iniciativa pionera a València però que fa temps que es realitza en altres llocs, com ara a Barcelona, on s'encarrega la Fundació Arrels. Aquesta entitat va començar a funcionar l'any 1987 i dona assistència a persones sense llar i les ajuda a eixir de la situació on es troben. Segons detallen al seu web, ja han ajudat més 13.000 persones. De moment, l'Ajuntament de València ha comptabilitzat 788 persones que es troben en aquesta situació. D'elles, 220 passen les nits en albergs.

El cens recull informació sobre els perfils de les persones que es troben vivint al carrer, el temps que fa que estan en aquesta situació i les principals problemàtiques a les quals s'enfronten. Per exemple, l'informe analitza l'atenció sanitària que reben aquestes persones i també l'estat en què es troben. 

Home i major de 40 anys

Les dades mostren que es tracta d'un problema "complex i multifactorial" que obeeix a diferents causes "adverses", i posen en relleu la "vulnerabilitat tremendament alta" que pateixen les persones sense llar. Així ho van advertir dimecres en una roda de premsa la regidora de Serveis Socials, Isabel Lozano, i dos representants d'entitats que van participar en el cens, Yolanda Polo i Emilio López.

El cens reflecteix a més un "canvi en el perfil" de les persones sense llar en els últims anys que obliguen a la societat valenciana a un "canvi de mirada" lluny de "prejudicis". Fa 20 anys, ha recordat Polo, el perfil de les persones al carrer era el d'"un home d'uns 50 anys, descurat i amb el cartó de vi", però hui dia "hi ha persones joves, desnonades, dones, víctimes de violència de gènere, etc.". El cens de persones sense llar revela també una major concentració de persones en aquesta situació als barris de Ciutat Vella i Extramurs, a més d'en l'antic llit del riu.

Segons ha informat l'Ajuntament els perfils d'aquestes persones situen la mitjana d'edat en els 44 anys. No obstant això, destaquen que aquest problema afecta també persones més joves. Tant és així que el 6% d'aquells que viuen al carrer són menors de 21 anys. Per sexes, la majoria són homes, xifra que arriba fins al 79%. En el cas de les dones en són el 21%. 

Segons revela el cens, el 42% de les persones en aquesta situació són de nacionalitat espanyola i el 60% estan empadronades a València. Pel que fa al temps que aquests ciutadans viuen al carrer, l'informe deixa veure que, per a pràcticament la meitat dels afectats, aquesta és una situació recent. Així, quasi la meitat (un 48%) fa menys d'un any que està en aquesta situació. No obstant això, les dades mostren que hi ha persones per a les quals aquesta és una situació ja estructural. L'informe xifra en un 14% el nombre de persones que fa una dècada que viuen al carrer. 

També s'ha preguntat a les persones per l'atenció sanitària que reben, i el 97% de les residents en albergs assegura tindre targeta sanitària, percentatge que es redueix al 57% en el cas de les persones que dormen als carrers. A més, en aquest cas, el 39% assegura que pateix malalties cròniques o greus.

Places en albergs

La regidora Isabel Lozano ha destacat l'actuació del consistori en aquesta matèria. Des del 2015 fins a l'actualitat, ha dit, s'ha passat de 234 a 426 places d'atenció a persones sense llar a la ciutat. A aquestes se sumen altres 99 places ara en el marc de l''operació fred'.

L'edil ha fet un repàs dels recursos amb els quals compta la ciutat, com són el centre municipal que gestiona Creu Roja, de 25 places, el nou allotjament de baixar exigència de Fundació Salut i Comunitat de 30 places, més el nou alberg de Càritas de 30 places.

next